Concordança entre el subjecte i el verb
Com a norma general, el subjecte i el verb concorden en persona i nombre. Si una frase no té el subjecte explícit, la persona i el nombre del verb ja indiquen la persona i el nombre del subjecte.
Els meus amics mengen llepolies.
El xiquet juga al futbol.
Anem totes les setmanes de viatge.
Correlació entre alguns temps verbals
Oracions condicionals
L’oració subordinada introduïda amb la conjunció si, quan expressa una condició no existent en la realitat, es construeix preferentment amb pretèrit imperfet de subjuntiu, seguida sempre pel verb de l’oració principal en un temps condicional, simple o compost.
Si estudiares més cada dia, aprovaries amb facilitat.
Si haguérem arribat a temps, no hauríem perdut el tren.
Aquesta mateixa correlació entre temps verbals es dóna també en frases com les següents, en què l’oració subordinada no és introduïda amb la conjunció condicional si.
M’agradaria que tots vosaltres llegíreu els llibres recomanats.
[condicional simple- pretèrit imperfet de subjuntiu]
Cal tenir en compte que quan el subjecte és un nom col·lectiu singular (equip, gent, etc.), concorda amb el verb també en singular.
La gent és molt atrevida.
L’equip ha guanyat la copa.
Amb el verb haver-hi la concordança entre subjecte i verb sempre ha d’anar en singular, amb independència que el complement directe vaja en singular o en plural.
Hi ha mil persones que creuen en el dimoni.
Hi havia moltes mosques a la cafeteria.
RECORDEU L’ESTRUCTURA DE LES ORACIONS CONDICIONALS
| Oració condicional | Oració principal | |
| Present
Si véns a casa |
Present
jo faig el sopar |
|
| Present
Si véns a casa |
Futur
jo faré el sopar |
|
| Imperfet de subjuntiu
Si vingueres a casa |
Condicional simple
jo faria el sopar |
|
| Plusquamperfet de subjuntiu
Si hagueres vingut a casa |
Condicional compost
jo hauria fet el sopar |
Recordeu que en les oracions condicionals construïdes amb temps compost, el temps que cal usar en l’oració principal és el condicional compost i no el plusquamperfet de subjuntiu.
Si hagueres estudiat, hauries tret bona nota.
Si hagueres estudiat, *hagueres tret bona nota.
Vicent hauria pogut arribar a temps si hi haguera fet un esforç.
Vicent *haguera pogut arribar a temps si hi haguera fet un esforç.
La història s’hauria pogut contar a l’inrevés
La història *s’haguera pogut contar a l’inrevés
Perfet d’indicatiu i imperfet de subjuntiu
Quan hi ha simultaneïtat entre l’acció que expressa el verb de l’oració principal i la que expressa el verb de l’oració subordinada, es produeix una correlació entre el pretèrit perfet d’indicatiu (en l’oració principal) i el pretèrit imperfet de subjuntiu (en l’oració subordinada),
Els alumnes van demanar que els donaren la bibliografia a començament de curs.
Cal anar amb compte de no construir la frase en l’oració subordinada amb un present de subjuntiu (*donen).
