Els diftongs
Hi ha dos tipus de diftongs:
✔︎ decreixent: la vocal dèbil, i i u, va darrere de la vocal sil·làbica; aquestes vocals funcionen com a semivocals;
✔︎ creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q més la vocal; la u funciona com a semiconsonant.
Hi ha casos en què la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal dèbil va a principi de mot o entre vocals, i forma síl·laba amb la vocal següent. Vegeu aquests casos: iogurt, duia, uixer, meua…
RECORDEU!!!
✔︎ Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació acabats en consonat + -iar, com ara estudiar, canviar… són formes planes i, per tant, no porten accent gràfic. Exemples: estudie, copien, inicia…
✔︎ Les paraules que acaben en vocal + -ïtat no acostumen a formar diftong i, per això, porten dièresi. Exemples: espontaneïtat, homogeneïtat…
✔︎ Perquè hi haja diftong decreixent cal que les vocals dèbils, i i u, vagen darrere de la vocal sil·làbica, és a dir, que: IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen diftong, perquè les vocals dèbils van davant.
Exemples de separació sil·làbica:
València ➾ Va-lèn-ci-a Estàtua ➾ es-tà-tu-a
barbàrie ➾ Bar-bà ri-e Nuesa ➾ nu-e-sa
camioner ➾ Ca-mi-o-ner Duo ➾ du-o
