PRÀCTICA 5

Símptomes biològics del canvi climàtic 

Josep Peñuelas 

Ens podem preguntar si nosaltres, els humans, també notem el canvi climàtic. (0) El notem –o (1) afecta– en la mesura que afecta els ecosistemes i l’ (2) (ambient, voltants immediats) en què vivim, com una espècie més. Ens afecta de manera diversa, depenent de la nostra exposició, sensibilitat i capacitat d’adaptació. Per tant, l’efecte varia amb la nostra localització geogràfica i les nostres condicions socials, econòmiques i ambientals. Com sempre, els més perjudicats són els països més pobres. D’una banda, perquè les seues economies depenen majoritàriament d’activitats com l’agricultura, que són especialment sensibles al canvi climàtic. D’altra banda, perquè tenen poca capacitat d’adaptar-se a canvis com l’augment del nivell del mar o la (3) (temporada llarga de temps sec), i, a més, no tenen recursos sanitaris adequats per poder reduir el risc creixent de malalties relacionades amb el canvi climàtic, com la malària. 

Dins de la rica Europa, les zones mediterrà- nies o les regions (4) (de l’Àrtic) semblen les més vulnerables. Els ciutadans més afectats són els que tenen les activitats més sensibles al clima (agricultors, (5) [treballador del bosc], hotelers o pescadors, per exemple), i els qui viuen en (6)   (espai de terra que els al·luvions d’un riu formen en la desembocadura), àrees (7) (de la costa) o petites illes amb un risc superior de patir d’ (8) (espai cobert d’aigua) i de desplaçaments per pujada del nivell del mar. Ací, al nostre país, disminueix la humitat del (9) (terreny) i el subministrament d’aigua, amb els problemes consegüents que (10)   pot haver (per a l’agricultura, el risc d’incendis o el turisme, per exemple). Les temperatures altes i les (11) (aparició sobtada d’alguna cosa en gran quantitat o intensitat) de calor poden afectar les tradicionals destinacions turístiques de l’estiu, i les condicions menys segures de neu a les estacions d’esquí poden fer malbé el turisme (12) (de l’hivern). Només com a exemple, els agricultors veuen i veuran com l’escalfament afecta la idoneïtat dels conreus que practiquen a les seues terres, el potencial de collita, la durada de l’estació de creixement, el risc de (13) (rosada, glaçada), l’epidemiologia de les plagues, la distribució i quantitat dels tractaments amb pesticides, la qualitat dels productes… 

Tots aquests exemples ens recorden que és molt probable que el canvi climàtic afecte el benestar dels ciutadans, la distribució de la riquesa i les oportunitats de desenvolupament. I com que això preocupa, o almenys (14) preocupar la societat, (15) d’endegar polítiques i pràctiques ciutadanes que ajuden a minvar aquest escalfament progressiu i les conseqüències que comporta. 

Text adaptat de Medi ambient. Tecnologia i Cultura 32 (2002)

Per què canvia, el clima? 

16/11/2015 Josep Calbó 

De la mateixa manera que un cotxe modifica la (0) velocitat si passa d’anar per pla a emprendre una rampa de pujada o si hom prem l’accelerador, el clima de la Terra canvia si els equivalents climàtics al pendent o a la força de tracció del motor modifiquen el seu valor, siga per la causa que siga. Abans d’explicar quins són els factors que configuren el clima de la Terra, i si estan o no canviant, és bo que ens aturem a definir el concepte clau d’aquest article: el clima. Hom pot dir que el clima és l’estadística de l’ (1) (2) al llarg d’un període relativament llarg de temps cronològic i per a un determinat territori. Així, l’àrea per a la qual es defineix el clima pot ser tan petita com uns pocs quilòmetres quadrats (en aquest cas, sovint es parla de microclima). Però és més habitual parlar de clima d’un territori més (3) , limitat o no políticament, on les característiques geogràfiques i meteorològiques siguen més o menys (4) (la Mediterrània occidental, el Sàhara…). 

Pel que fa a les variables que s’inclouen en una climatologia, sovint es limiten a la (5) de l’aire i la (6) . Però es poden fer estudis climàtics de moltes variables més: el (7) , la radiació (8) , la (9) … o combinar-les per tal d’obtindre una descripció més completa. En relació amb la caracterització estadística, el més simple és limitar-la a la mitjana corresponent a una determinada base temporal ( (10) , per exemple) però una descripció completa del clima requereix també la de les variacions al llarg de l’any i dels extrems de les distribucions; és a dir, els fenòmens que es donen extraordinàriament però que poden tindre efectes rellevants. 

Text adaptat de Mètode:

https://metode.cat/revistes-metode/article/per-que-canvia-el-clima.html 

(0) Relació entre l’espai recorregut i el temps utilitzat a recórrer-lo. 

(1) Temps; estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinats. 

(2) De la meteorologia o que hi té relació. 

(3) De grans dimensions. 

(4) Compartides, generals. 

(5) Grau de calor o de fred de l’atmosfera en un lloc. 

(6) Aigua, en forma líquida o sòlida, que procedeix de l’atmosfera i es deposita sobre la superfície terrestre. 

(7) Moviment de l’aire. 

(8) Del sol. 

(9) Extensió del cel cobert per núvols. 

(10) Que dura un any. 

0. No li preguntes pel resultat de la prova. 

De veritat: és millor que no li ho preguntes. 

1. Tinc molts amics a Godella. 

  tinc molts, perquè és allà on vaig fer els estudis superiors. 

2. Des del corredor vaig veure un home amb bata blanca i un estetoscopi. Probablement era el metge que m’atendria. 

Des del corredor vaig veure un home amb bata blanca i un estetoscopi. ser el metge que m’atendria. 

3. No sé si dur a Miquel tot el que s’ha deixat a ma casa. 

No sé si dur tot. 

4. El concert estava ple a vessar: no hi cabia ni una agulla. 

El concert estava ple : no hi cabia ni una agulla. 

5. Tot el que hi ha mal escrit s’ha de refer. 

Tot el que s’ha escrit , s’ha de refer.