L’article i els topònims. Remarques sobre apostrofació i contracció
Els noms propis geogràfics o topònims, unes vegades van amb article i d’altres no, i tampoc no sempre coincideix el seu ús amb el del castellà. Vegem-ne alguns casos.
- Han de dur article: l’Argentina, les Balears, el Brasil, el Canadà, les Canàries, l’Equador, els Estats Units d’Amèrica (EUA), les Filipines, l’Índia, el Japó, el Llenguadoc, el Marroc, el Paraguai, el Perú, el Piemont, el Senegal, el Sudan, el Tirol, l’Uruguai, la Xina.
La resta de topònims presenta vacil·lacions en l’ús de l’article.
Els noms de poblacions que porten article (el Caire, per exemple), i contràriament al que fa el castellà, el porten en minúscula: la Vila Joiosa, la Corunya, la Meca, l’Alguer… A més, segueixen les regles normals de la contracció amb les preposicions a, de, per.
Viu al Campello, molt a prop de la mar.
Sobre l’apostrofació i la contracció heu de tenir en compte, però, els casos especials següents:
a) Generalment s’apostrofa davant de paraules amb cursiva o entre cometes, excepte en els usos metalingüístics, com veurem en l’apartat següent.
És un redactor d’El Temps.
L’«afició» que havia desenvolupat trencava totes les normes.
b) No apostrofarem davant de mots usats metalingüísticament, és a dir, quan fan referència a la llengua mateix.
El overbooking en Valencià s’anomena sobrereserva.
c) Davant de topònims no Valenciànitzats, l’article s’escriu amb majúscula, i la preposició de s’apostrofa i no es contrau amb l’article.
La història d’El Álamo és molt coneguda.
d) La preposició de s’apostrofa i les preposicions a i per no es contrauen amb els articles (amb majúscula inicial) que formen part de títols i noms d’entitats.
Treballa a El Corte Inglés.
He vist una obra d’Els Joglars.
Estic fent un treball sobre els personatges d’El Quixot.
Absència i presència de l’article
1 Quan els dies de la setmana s’usen com a adverbis (és a dir, significant un dia que s’escau en el període que va des d’una setmana abans a una setmana després respecte al moment en què s’anuncia), no duen article.
Dissabte aniré al cinema. (Si parlem, per exemple, un dimarts o dimecres immediatament abans del dissabte)
Dissabte vaig anar al cinema. (Si parlem, per exemple, un dilluns o dimarts respecte al dissabte que acabem de passar)
Si, per contra, parlem d’una data que es troba fora d’aquest marc temporal que representa una setmana abans o després des del moment en què parlem, hem d’utilitzar l’article. Així mateix, quan ens referim a un dia de la setmana per a reiterar la seua freqüència, també utilitzarem l’article.
El dissabte 29 de març me n’aniré de viatge. El dimecres és el dia que vaig al gimnàs.
2 Davant dels infinitius amb valor verbal no s’hi posa article.
Ignorar la veritat no t’eximirà de responsabilitat (i no *El ignorar la veritat…)
Prohibit suïcidar-se a la primavera (i no *Prohibit el suïcidar-se…)
De tota manera, en alguns casos els infinitius s’han substantivat i, si fan aquest paper de substantiu, poden portar article: l’esmorzar, el dinar, el berenar, el sopar, el beure, el somriure, el viure…
Avui l’esmorzar estava riquíssim.
El somriure del meu amic és lluminós.
3 De vegades l’absència o presència de l’article en Valencià no coincideix amb els usos que té en castellà. Veurem tot seguit una sèrie d’usos en què trobem divergència.
a) Expressions en què el Valencià elideix l’article i el castellà el conserva
– Davant d’aquesta situació és millor no badar boca.
– Delante de esta situación es mejor no abrir la boca.
– Han anat massa de pressa, ara han de desfer camí.
– Han ido demasiado deprisa, ahora tienen que desandar el camino.
– Es va posar de tots colors en l’examen oral.
– Se puso de todos los colores en el examen oral.
– Li agrada anar contra corrent. És un rebel.
– Le gusta ir contra la corriente. Es un rebelde.
– Vam deixar el gos a cura del meu oncle.
– Dejamos el perro al cuidado de mi tío.
– Aquest encreuament et permet circular en totes direccions.
– Este cruce te permite circular en todas las direcciones.
– Ja pots parar taula.
– Ya puedes poner la mesa.
– El record d’aquella època ja ha caigut en oblit.
– El recuerdo de aquella época ya ha caído en el olvido.
– La festa de Tots Sants no m’agrada gens.
– La fiesta de Todos los Santos no me gusta nada.
– Arria veles, que ja hem arribat.
– Arría las velas, que ya hemos llegado.
b) Expressions en què el Valencià conserva l’article i el castellà l’elideix
– Vull que la meua declaració conste en l’acta.
– Quiero que mi declaración conste en acta.
– Té tanta faena que no dóna l’abast.
– Tiene tanto trabajo que no da abasto.
– Aquest llibre em ve com l’anell al dit.
– Este libro me viene como anillo al dedo.
– No hi ha forma de fer-lo treballar a les bones.
– No hay forma de hacerlo trabajar a buenas.
– Des que va morir son pare no ha alçat el cap.
– Desde que murió su padre no ha levantado cabeza.
– El meu cosí no va pel bon camí.
– Mi primo no va por buen camino.
– Aquesta obra de teatre fa sis anys que està en el cartell.
– Esta obra de teatro hace seis años que está en cartel.
– No li agrada sembrar la sitzània entre els companys.
– No le gusta sembrar cizaña entre los compañeros.
– Segons el costum establert, no hem de menjar carn en Pasqua.
– Según costumbre establecida, no hemos de comer carne en Pasqua.
– Des que va fer aquelles declaracions ha caigut en el descrèdit.
– Desde que hizo aquellas declaraciones ha caído en descrédito.
– No m’agradaria entrar en els detalls sobre aquest assumpte.
– No me gustaría entrar en detalles sobre este asunto.
– Va començar a insultar a la destra i a la sinistra.
– Empezó a insultar a diestro y siniestro.
– El llibre d’actes està a la disposició de tothom.
– El libro de actas está a disposición de todo el mundo.
– No tenim suficients diners per a cobrir les despeses.
– No tenemos suficiente dinero para cubrir gastos.
– Ens n’anàrem de viatge sense reparar en les despeses.
– Nos fuimos de viaje sin reparar en gastos.
– Hi ha moltes dificultats pel mig per a aconseguir els nostres objectius.
– Hay muchas dificultades de por medio para conseguir nuestros objetivos.
– Hem quedat per a demà al migdia.
– Hemos quedado para mañana a mediodía.
– La barca va quedar a la mercè dels vents.
– La barca quedó a merced de los vientos.
– Es va posar malalt a la meitat de la funció.
– Se puso enfermo en mitad de la función.
– Treballa des de fa dos mesos en una empresa però encara no està en la nòmina.
– Trabaja desde hace dos meses en una empresa pero aún no está en nómina.
– Segons l’opinió dels experts, el clima global de la Terra augmentarà progressivament.
– Según opinión de los expertos, el clima global de la Tierra aumentará progresivamente.
– M’he quedat sense la pasta de les dents.
– Me he quedado sin la pasta de dientes.
– La paella està al punt.
– La paella está en su punto.
– Li ho deixaren tot preparat, al punt de caramel.
– Se lo dejaron todo preparado, a punto de caramelo.
– He portat el cotxe al taller per una posada al punt.
– He llevado el cotxe al taller para una puesta a punto.
– El meu amic, al més tardar, tornarà a les set.
– Mi amigo, a más tardar, volverá a las siete.
– Sempre demanes a les postres fruita de la temporada.
– Siempre pides de postre fruta de temporada.
– Va per la vida a les palpentes, sense gens de seguretat.
– Va por la vida a tientas, sin ninguna seguridad.
– Aquell equip van tots a l’una, i es nota.
– Aquel equipo van todos a una, y se nota.
c) Altres casos
En les locucions formades amb els indefinits un i altre es tendeix en Valencià a suprimir l’article determinat per influència del castellà. En Valencià solament podem suprimir l’article, i només en el primer dels indefinits, quan aquest va seguit d’un nom. Vegem els exemples següents.
- Els uns i els altres s’encarregaren de fer-me la vida impossible.
- Unos y otros se encargaron de hacerme la vida imposible.
- L’un darrere l’altre van haver d’examinar-se.
- Uno detrás de otro tuvieron que examinarse.
- No compartIsc les idees ni de l’un ni de l’altre.
- No comparto las ideas ni de uno ni de otro.
- A (l’) un costat i a l’altre del camí vam plantar xiprers. (Ací el primer indefinit va seguit del nom “costat”)
- A uno y otro lado del camino plantamos cipreses.
En les enumeracions és preferible introduir cada element amb l’article, sobretot si tenen gènere diferent.
- Van venir els pares, les mares, els xiquets, els professors i les professores.
L’article neutre
Recordeu que l’ús del lo com a article neutre (és a dir, col·locat davant d’un adjectiu, un participi, un possessiu o un adverbi, i amb valor abstractiu o intensiu) és un calc del castellà. El Valencià solament conserva l’ús del lo com a article davant d’un substantiu en la variant col·loquial d’alguns dialectes (lo xiquet, lo pare) o en algunes expressions fossilitzades (tot lo dia).
A més, l’article neutre forma part de moltes locucions castellanes, que hem d’evitar traduir literalment, ja que cada llengua té les seues formes genuïnes per a expressar la realitat. A continuació teniu un quadre amb algunes solucions:
| Castellà | Valencià |
| a lo grande
a lo hecho, pecho a lo largo de a lo largo y a lo ancho a lo lejos a lo loco a lo mejor a lo sumo con lo puesto de lo contrario de lo lindo en lo referente a en lo sucesivo es lo de menos es lo mismo lo cortés no quita lo valiente lo demás lo más mínimo lo mismo da lo mejor de lo mejor lo mejor es enemigo de lo bueno lo que son las cosas mejorando lo presente por lo civil por lo cual por lo demás por lo general por lo menos por lo pronto por lo tanto por lo visto todo lo contrario todo lo más todo lo posible |
a cor què vols, regaladament
una vegada fet, ja està fet durant al llarg i a l’ample, de cap a cap a la llunyania a la babalà, com un boig potser, probablement, tal volta a tot estirar, com a màxim amb la camisa a l’esquena altrament, si no, d’altra manera d’allò més bé pel que fa a, quant a en avant, més avant, d’ara endavant (això) no té importància, (això) rai tant fa, és el mateix una cosa no exclou l’altra la resta, les altres coses gens ni miqueta és igual el bo i millor val més poc i bo que molt i dolent ves per on amb tots els respectes pel jutjat per això, per la qual cosa a part d’això generalment, en general almenys, si més no primerament, d’antuvi, de moment per tant, doncs segons sembla, pel que es veu al contrari a tot estirar, com a molt tots els possibles |
Vegeu-ne alguns exemples.
– El meu germà viu regaladament.
– Mi hermano vive a lo grande.
– Es va dedicar a viatjar de cap a cap del país.
– Se dedicó a viajar a lo largo y a lo ancho del país.
– Va arribar a Londres amb la camisa a l’esquena.
– Llegó a Londres con lo puesto.
– Potser plourà demà.
– Tal vez llueva mañana.
– La veritat és que tens raó.
– La verdad es que estás en lo cierto.
– Aquell cotxe és el bo i millor.
– Aquel coche es lo mejor de lo mejor.
– Ves per on! Ara s’ha convertit al budisme.
– ¡Lo que son las cosas! Ahora se ha convertido al budismo.
– Estigues segur que faré tots els possibles perquè trobes faena.
– Estate seguro que haré todo lo posible para que encuentres trabajo.
Remarques
- S’ha d’evitar la combinació “al més + adjectiu + possible”.
* Una ressenya al més desapassionada possible.
i substituir-la per
Una ressenya com més desapassionada millor (o la més desapassionada possible)
- Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant com a intensificador.
Vosaltres no sabeu com vam patir durant la guerra (mai *quant vam patir durant la guerra).
