Conjuncions copulatives
La conjunció i no es transforma mai en e quan el mot següent comença per i: Ferran ve ara mateix i intentarà portar-nos els discos.
La locució així com es pot utilitzar també en sentit copulatiu, però és convenient no abusar-ne per tal com aquesta locució té principalment un sentit distributiu:
Així com els grecs van conquerir el sud d’Itàlia, els romans van conquerir posteriorment Grècia.
Conjuncions disjuntives
La conjunció o no es transforma mai en u davant d’un mot que comença per una altra o.
No sé si avisar Pere o Òscar.
Conjuncions adversatives
Cal distingir la conjunció sinó del grup si no, format per la conjunció condicional seguida de la negació no.
No solament era un bon estudiant, sinó també un excel·lent esportista.
Si no véns abans de les vuit, no arribarem a temps al teatre.
En l’expressió no obstant això (o això no obstant) no es pot prescindir del mot això perquè expressa quina cosa és la cosa que no obsta, expressa el complement directe.
Has fet molt bé l’examen; no obstant això, és difícil que t’atorguen la beca.
De tota manera, no obstant pot aparéixer sense això si té el complement directe:
No obstant els meus dubtes, vaig confiar en ell.
Conjuncions consecutives
La conjunció doncs expressa conseqüència o conclusió i no pot introduir en cap cas l’expressió de la causa o el motiu.
No ha vingut a classe *doncs estava malalta.
No ha vingut a classe perquè estava malalta.
Estava malalta, doncs no ha vingut a classe.
Conjuncions completives
No s’ha d’ometre la conjunció que quan introdueix certes oracions dependents d’un verb que expressa petició, propòsit o desig que una cosa s’esdevinga.
M’agradaria *anares al supermercat.
M’agradaria que anares al supermercat.
Espere *vingues amb bones notícies.
Espere que vingues amb bones notícies.
Us pregue *digueu la veritat.
Us pregue que digueu la veritat.
Tampoc no s’ha d’ometre la conjunció que darrere de l’adverbi d’afirmació sí en frases com:
Recorda que sí *l’espera, el regal.
Recorda que sí que l’espera, el regal.
Recordeu que en català cal introduir l’infinitiu de certes construccions amb la preposició a i no amb la conjunció que (com fa el castellà):
No tenen res *que dir.
No tenen res a dir.
Aquest tema deixa molt *que desitjar.
Aquest tema deixa molt a desitjar.
De vegades s’utilitza incorrectament el mot com amb valor de conjunció completiva, ús que és incorrecte.
Ara veureu *com tot era veritat.
Ara veureu que tot era veritat.
Conjuncions temporals
És un calc del castellà l’ús del mot només amb valor temporal (amb el significat ‘immediatament després’) davant d’un verb en infinitiu o en present de subjuntiu.
*Només eixir ens vam trobar Josep.
Així que vam eixir ens vam trobar Josep.
No et preocupes que *només vinga Pere del gimnàs li ho diré.
No et preocupes que de seguida que vinga Pere del gimnàs li ho diré.
El mot segons no té un valor de progressivitat temporal, tal com fa el castellà:
*Segons transcorre el temps, tenim menys oportunitats d’estudiar.
A mesura que transcorre el temps, tenim menys oportunitats d’estudiar.
Tampoc el mot conforme té aquesta significació.
*Conforme passen els dies vaig recuperant-me.
A mesura que passen els dies vaig recuperant-me.
No és correcta la locució en tant que amb valor temporal:
No us mogueu *en tant que no arriben els vostres pares.
No us mogueu fins que no arriben els vostres pares.
Conjuncions causals
La normativa no admet la locució *donat que.
*Donat que no hi ha consens, no podem aprovar aquesta resolució.
Atès que / Com que no hi ha consens, no podem aprovar aquesta resolució.
Recordeu que la locució degut a és un calc del castellà quan se li atribueix un valor causal. Al seu lloc poden usar-se altres locucions com ara a causa de, gràcies a, per culpa de, etc,
*Degut al mal temps no hem pogut anar a la muntanya.
A causa del mal temps no hem pogut anar a la muntanya.
Sí que és correcta quan és participi del verb deure:
El seu problema és degut a la seua falta de caràcter.
Conjuncions finals
Recordeu que no és correcte utilitzar la forma per a què per a expressar un valor de finalitat.
Obri la finestra *per a què entre l’aire.
Obri la finestra perquè/ per tal que/ a fi que entre l’aire.
Conjuncions condicionals
Recordeu que no podem utilitzar la preposició de o la preposició a en sentit condicional.
*De no ser per tu no hauria arribat on he arribat.
*A no ser per tu no hauria arribat on he arribat.
Si no haguera sigut per tu no hauria arribat on he arribat.
En aquest sentit condicional tampoc no és correcta la conjunció com + subjuntiu.
*Com no s’afanye no arribarem a temps.
Si no s’afanya no arribarem a temps.
Cal substituir les expressions *a ser possible i *a poder ser per si pot ser, si és possible o altres expressions, segons el context.
*A ser possible, vull que acabem la faena dimecres.
*A poder ser, vull que acabem la faena dimecres.
Si pot ser, vull que acabem la faena dimecres.
L’expressió castellana a no ser que s’ha de traduir per si no és que, llevat que, tret que, etc.
No firmaran el pla de pau *a no ser que el govern de Bush s’hi compromet.
No firmaran el pla de pau si no és que el govern de Bush s’hi compromet.
La locució *sempre i quan és un simple cal del castellà:
T’ho compraré *sempre i quan acabes els deures.
T’ho compraré sempre que acabes els deures.
També és un calc del castellà l’expressió *amb tal que
*Amb tal que calle, sóc capaç de comprar-li una moto.
Amb la condició que / a fi que calle, sóc capaç de comprar-li una moto.
És també incorrecte l’ús de com per a introduir una condició:
*Com no faces el dinar, avui no menjaràs!
Si no fas el dinar, avui no menjaràs!
