El gènere com a marca semàntica
Hi ha casos en què un mateix substantiu canvia de significat segons se li aplique el gènere masculí o el femení.
| un albor (peix)
el canal (via d’aigua) el canalla (malvat) el casset (magnetòfon) el clau (de clavar) el clímax (gradació, moment culminant) el còlera (epidèmia) el coma (quadre clínic greu) el cremallera (ferrocarril) el delta (d’un riu) un editorial (article de fons) el fi (objectiu) el guia (persona) el levita (persona) el llum (aparell) un ordre (contrari de desordre) un paleta (ofici) el planeta (astre) el pols (batec) el pudor (modèstia) el salut (salutació) el son (dormida) el terra (sòl, paviment) el vall (excavació, fossat) el/la vocal (membre d’una junta) |
una albor (blancor, llum de l’alba)
la canal (conducte, canonada) la canalla (mainada) la casset (cinta) la clau (d’obrir i tancar) la clímax (etapa final, figura retòrica) la còlera (ràbia) la coma (altres sentits) la cremallera (altres sentits) la delta (lletra grega) una editorial (empresa) la fi (l’acabament, el final) la guia (llibre) la levita (peça de vestir) la llum (claror, forma d’energia) una ordre (manament) la paleta (eina) la planeta (destí d’una persona) la pols (partícules) la pudor (mala olor) la salut (estat de l’organisme) la son (ganes de dormir) la terra (altres sentits) la vall (depressió entre muntanyes) la vocal (lletra) |
Vegem-ne alguns exemples:
– La canal que dóna eixida a les aigües de la terrassa està trencada.
– Han construït un túnel que travessa el canal de la Mànega. França i Gran Bretanya ja estan unides.
– He perdut les claus de casa dels meus pares.
– No trobe el clau adequat per a penjar aquest quadre.
– Ulisses va patir la còlera del déu Posidó.
– El còlera provoca moltes morts a l’Àfrica tots els anys.
– Han obert una nova editorial a Alacant. Publicarà llibres de viatges.
– L’editorial del periòdic d’ahir era un toc d’atenció als polítics.
– Alguns diuen que hem arribat a la fi de la història.
– El fi que es va proposar el meu amic era inassolible.
– He instal·lat uns llums nous al menjador.
– Avui el cel està ras i hi ha molta llum.
– La Conselleria d’Educació ha dictat una ordre destinada als mestres de primària.
– Les autoritats han de mantenir l’ordre públic.
– Tinc un pols molt dèbil.
– Els mobles tenen molta pols acumulada.
– Tinc molt poca son. Sempre vaig a dormir molt tard.
– El meu amic té un son molt profund. Res no el desperta.
– He canviat el terra del meu pis.
– Tinc unes terres a Castelló. Les vaig heretar del meu avi matern.
– La Vall de Gallinera té uns paisatges preciosos.
– Han obert un vall en el meu carrer perquè volen reparar les canonades.
- Divergències de gènere respecte del castellà
De vegades usem el gènere d’algunes paraules inadequadament, bé per l’influx del castellà, bé per un ús vacil·lant al llarg de tota la tradició literària.
a) Mots que en català són masculins i en castellà són femenins, entre d’altres:
| els afores
un anell un avantatge el bacteri el batent el carrer el compte |
el corrent
el desavantatge el deute el dot el dubte un escafandre un espinac |
un estratagema
el front el full un interviu el llegum el lleixiu un orde (religiós) |
el pebre
el pendent el rancor el senyal el radiocasset el tèrmit el titella |
b) Mots que en català són femenins i en castellà són masculins, entre d’altres:
| una àgape
una allau una amargor una anàlisi una àncora una aroma una au la cercavila |
la calor
la claror la crep la dent una escalopa una esplendor la frescor la gènesi |
la icona
la marató la merenga la nespra una olor les postres la psicoanàlisi la remor |
la resplendor
la resta la síncope la síndrome la sucrera la suor les tallarines la verdor |
Vegem-ne alguns exemples:
a) De mots catalans femenins
– Aquesta planta desprén una aroma molt intensa.
– Vaig heretar el joc de café i la sucrera de l’àvia.
– A l’estiu fa una calor insuportable.
– He hagut d’arreglar-me les dents superiors.
– Vaig anar a una estrena molt esperada: la pel·lícula pòstuma de Passolini. – M’han regalat una fruitera molt bonica.
– Al MARC hi ha una exposició d’icones russes.
– No m’agraden els pastissos de merenga.
– L’explosió va provocar una forta resplendor.
– Encara no han trobat la vacuna de la síndrome d’immunodeficiència adquirida.
– La suor cobria tot el seu cos.
– Vaig anar a un restaurant italià i hi vaig menjar unes tallarines exquisides.
b) De mots catalans masculins
– Als afores de la ciutat volen construir un hipermercat.
– Els bacteris són imprescindibles per a la vida.
– M’he quedat sense diners en el compte corrent.
– Aquest riu té un corrent molt fort. És molt perillós.
– Tinc el costum de comprar el periòdic tots els dies.
– Els meus germans han de pagar el deute de la hipoteca.
– Els meus alumnes em van exposar els seus dubtes.
– Cal elaborar un bon estratagema per a aconseguir els nostres objectius.
– No m’agraden els llegums. Els odie.
– Aquesta taca no la puc llevar ni amb lleixiu.
– Cal ficar una mica més de pebre al menjar.
– He perdut el regle. Ara em serà difícil acabar el dibuix tècnic per a demà.
– Quan escoltes el senyal, vine.
– Aquesta llei representa un avantatge per a molts col·lectius socials.
Mots de doble terminació
En català tenim una sèrie mots (substantius i adjectius) de dues terminacions que, de vegades, utilitzem solament en masculí per influència del castellà, que només té una terminació. Són, per tant, de doble terminació els mots següents, entre d’altres:
| agrest
calent comú cortés covard dependent dolç estudiant ferm fix |
agresta
calenta comuna cortesa covarda dependenta dolça estudianta ferma fixa |
fort
gris magrebí marroquí pobre psiquiatre roí trist valent verd |
forta
grisa magrebina marroquina pobra psiquiatra roïna trista valenta verda |
Heu de tenir en compte de fer la concordança amb els determinants i els adjectius.
Exemples:
– Hem de ser amable amb aquell senyor, és un bon client.
– Totes les clientes de mon pare són sud-americanes.
– És una actitud molt comuna protestar en comptes de preguntar.
– És un fet molt comú trobar cua al supermercat.
– El meu germà és un estudiant excel·lent.
– Marta és una bona estudianta.
– El dependent de la carnisseria és magrebí.
– La dependenta del forn és una xica molt espavilada.
– Jordi està trist perquè no ha aprovat l’examen de dret romà.
– La novel·la que he llegit conta una història molt trista.
– El meu oncle era molt valent.
– Han pres una determinació molt valenta.
Contràriament, en català hi ha algunes paraules que tenen solament una terminació, enfront del castellà, que en té dues: rude, víking.
Exemples:
– El meu germà és molt rude.
– La meua germana és molt rude.
– Una nau víking.
– Un casc víking.
El gènere i els oficis, els càrrecs i els llocs de treball
Com que tradicionalment hi havia molts oficis, càrrecs i llocs de treball que estaven ocupats quasi exclusivament per homes, ens trobem ara moltes vegades amb el dubte a l’hora de designar aquest mateix ofici, càrrec o lloc de treball en femení. A continuació teniu una llista amb mots amb una feminització o masculinització dubtosa. Les formes entre parèntesi són secundàries, és a dir, menys recomanables.
| Masculí | Femení | Masculí | Femení |
| advocat
ajudant bidell capatàs carter cònsol dibuixant |
advocada (advocadessa)
ajudanta bidella capatassa cartera cònsol (consolessa) dibuixanta |
doctor
físic jutge metge ministre oficial pediatre sergent síndic |
doctora
física jutgessa metgessa ministra oficiala pediatra sergenta síndica |
Oficis en què el nom es manté invariable per a tots dos gèneres.
| Masculí | Femení | Masculí | Femení |
| auxiliar
bus cap conferenciant edil fabricant fiscal gerent |
auxiliar
bus cap conferenciant edil fabricant fiscal gerent |
grum
intèrpret maniquí model pilot representant terapeuta xef |
grum
intèrpret maniquí model pilot representant terapeuta xef |
Pel que fa als oficis tradicionalment ocupats per dones, veiem els corresponents masculins.
| Femení | Masculí |
| hostessa (en els avions)
hostessa (en fires) auxiliar de neteja auxiliar domèstic |
auxiliar de vol (terme aplicable al femení)
auxiliar, ajudant (termes aplicables al femení) auxiliar de neteja auxiliar domèstic |
