Regles d’accentuació 

L’accent gràfic és la ratlleta inclinada que posem sobre algunes vocals. Així tenim, com hem comentat més amunt, dos tipus d’accent: obert o greu (`) i tancat o agut (´). Però l’accent gràfic no es posa sobre totes les vocals tòniques, ja que seria massa feixuc i inútil. Solament portaran accent gràfic:

Divergències de tonicitat 

Heu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa síl·laba tònica en castellà que en valencià. Aneu amb molt de compte i fixeu-vos-hi.

Si teniu dubtes a l’hora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o és important que recordeu aquestes indicacions:

Doble accentuació 

Recordeu que hi ha algunes paraules que admeten una doble possibilitat d’accentuació en: 

  • Els compostos de -edre. Per exemple: pentaedre o pentàedre. 
  • Algunes paraules com: imbècil o imbecil, repòrter o reporter, saxòfon o saxofon, dòmino o dominó, càstig o castic, pèrit o perit, xofer o xòfer, etc. 

És important també que recordeu que els adverbis acabats en -ment s’accentuen solament si l’adjectiu femení, sobre el qual es forma l’adverbi, s’accentua. Vegeu els exemples següents: 

                            àgil + -ment > àgilment                         dòcil + -ment > dòcilment 

                            feliç + -ment > feliçment                       ràpida + -ment > ràpidament