El verb. Introducció
El verb és la categoria gramatical o classe de paraula que fa la funció de nucli del predicat o del sintagma verbal, i expressa o bé l’acció que realitza o rep el subjecte, o bé la seua existència o estat.
En el verb podem distingir dos components: el lexema verbal i la desinència. El lexema és la part fixa de cada verb i n’expressa el significat lèxic (cant-). La desinència, per contra, expressa el temps, la persona, el nombre, el mode i l’aspecte. També, atenent al fet que la desinència de l’infinitiu acabe en –ar, -er (o re-) o -ir, classifiquem els verbs en tres grups o conjugacions: primera conjugació (acabats en -ar), segona conjugació (acabats en -er o re-) i tercera conjugació (acabats en -ir).
- Aspecte perfectiu: Va anar al cinema.
- Aspecte imperfectiu: Llegia contes.
El temps verbal expressa el moment en què té lloc l’acció expressada pel verb. Els temps fonamentals són:
- present (expressa l’ara: jo passege)
- passat o pretèrit (expressa l’ahir o l’abans: jo passejava)
- futur (expressa el demà o el després: passejaré)
Hem de tenir en compte que de vegades utilitzem el present per a:
- expressar fets passats com si tingueren lloc en el present (és l’anomenat present històric): Ausiàs March mor (en comptes de va morir) l’any 1412.
- expressar un futur pròxim o immediat: Demà vaig (en comptes d’aniré) al mercat.
- expressar fets habituals: Tots els dies m’alce a les 8h.
El mode indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb. Trobem bàsicament tres modes, encara que altres autors també inclouen el mode condicional:
- Mode indicatiu, per a expressar un fet real, constatable: Són les tres menys quart.
- Mode subjuntiu, per a expressar un desig, temor; qualsevol idea marcada per l’actitud
subjectiva del parlant: M’agradaria que vingueres prompte. - Mode imperatiu, per a expressar un manament: Vine ací!
- L’aspecte ens indica l’estat del desenvolupament de l’acció verbal, és a dir, si aquesta acció és acabada o puntual (aspecte perfectiu) o inacabada (aspecte imperfectiu). Per això en els temps del passat distingim els pretèrits perfets (que indiquen, per tant, una acció acabada) dels pretèrits imperfets (que indiquen una acció inacabada).
