Constitueixen la tercera conjugació tots aquells verbs l’infinitiu dels quals acaba en –IR. Poden ser purs i incoatius. Recordeu que són purs els verbs que segueixen la conjugació del model SENTIR, i són incoatius els que es conjuguen com PARTIR. La diferència entre la conjugació d’aquests dos tipus de verbs afecta tres temps verbals únicament: PRESENT D’INDICATIU, PRESENT DE SUBJUNTIU i IMPERATIU. 

Alguns verbs, com el verb LLEGIR, poden conjugar-se indistintament segons el model pur o l’incoatiu. Aquests verbs són: afegir, engolir, escopir, fregir, mentir, renyir, teixir, tenyir i vestir . 

Haureu d’anar amb compte, però, amb les irregularitats que presenta aquesta conjugació. Els verbs irregulars de la tercera conjugació es divideixen en tres grups: 

  1. A) Verbs que canvien la vocal del radical: són verbs que presenten una alternança O/U, E/I en determinats temps verbals. El canvi es produeix quan la vocal del radical esdevé tònica. Fixeu-vos en l’exemple: 

cosircus però cosim

llegirllija però llegim

tossirtus però tossiu 

 

Els principals verbs en què es produeix aquest canvi són: afegir, collir, cosir, engolir, escopir, fregir, llegir, renyir, tenyir, tossir, sortir i vestir. 

B) Verbs velaritzats de la 3a conjugació: són els verbs obrir, omplir. Aquests verbs presenten en determinats temps una consonant velar (C o G) que no apareix en el radical. Aquesta irregularitat afecta tres temps verbals: present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu. Els altres temps es conjuguen seguint el model regular.

  1. C) Verbs especialment irregulars: eixir, tenir i venir. Aquests tres verbs presenten diverses irregularitats difícilment classificables. Per conéixer la conjugació d’aquests verbs, haureu de consultar-la.