Accentuació de la e tònica
1 En els mots aguts
En català occidental, la e és tancada en la majoria dels mots aguts1: café, francés, anglés, comité, interés, ofés…
2 En els mots plans i esdrúixols
- a) La majoria de les e són obertes2: ciència, herència, tèxtil, rèptil, comèdia, molèstia….
- b) En català occidental, els infinitius són també amb e tancada3: conéixer, meréixer, estrényer…
Accentuació de la o
1 En els mots aguts
- a) En la majoria dels mots aguts accentuats la o és tancada: camió, avió, horitzó, excursió, organització, percussió…
- b) Recordeu, però, que hi ha una sèrie de paraules en què la o és oberta: açò, això, allò, però, arròs, espòs, terròs, ressò…
- c) També és oberta en els participis passats dels compostos del verb cloure: conclòs, inclòs, exclòs, reclòs, desclòs.
- d) Uns quants noms propis tenen també la o oberta: Ambròs, Besòs…
1 En català oriental, per contra, en la majoria de mots aguts la e és oberta: cafè, francès, anglès, comitè, interès, ofès. Altres paraules, però, són amb e tancada: consomé, després, només, pagaré, passapuré, quinqué, ximpanzé…
2 Són tancades, però, les paraules: església, déntol, préstec, préssec, feréstec, cérvol, llépol, llémena, témpora, Dénia, Énguera…
3 En català oriental tenen accentuació oberta: conèixer, merèixer, estrènyer. De tota manera, la e és tancada en els infinitius: témer, prémer, esprémer, créixer, néixer, péixer, renéixer i ésser.
2 En els mots plans i esdrúixols
- a) En la majoria de casos la o és oberta: història, memòria, sòlid, còpia, òliba…
- b) L’infinitiu córrer i els seus compostos tenen la o tancada: descórrer, concórrer, recórrer, socórrer, ocórrer, transcórrer…
- c) Les formes verbals del verb ser també tenen la o tancada: fóra, fórem, fóreu…
- d) Alguns mots comuns i propis tenen la o tancada: estómac, furóncol, escórpora, fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora, Sóller…
Divergència en la síl·laba tònica respecte del castellà
En català hi ha unes quantes paraules la síl·laba tònica de les quals no coincideix amb la del castellà, i això provoca que de vegades les escrivim i les pronunciem malament.
1 Mots aguts
| alfil
ampit avar cautxú celtiber ciclop criquet elit eriçó |
esperit
flascó fluor handicap hoquei humit iber interval oboé |
oceà
perit però pivot policrom poliglot quetxup quilogram radar |
sandvitx
soviet timpà tiquet weber xandall xassís xiclet zenit |
A més:
– els mots acabats en -trop: filantrop, misantrop…
– els noms d’esport que acaben en -bol: futbol, handbol, voleibol…
– alguns topònims: els Carpats, el Tibet, Biarritz, Zuric, Munic…
– alguns antropònims: Borís, Raimon, Nobel…
2 Mots plans
| acne
adequa aeròlit aeròstat alvèol auriga austríac bantu biòtop cardíac císter |
conclave
dentifrici dinamo dòlman estèrnum etíop exegeta fagòcit guru karate letargia |
libido
medul·la megàlit míssil monòlit omòplat paraplegia prènsil púding quadriga quilolitre |
rèptil
rupia sinergia tèrmit tetraplegia tèxtil torticoli tulipa vertigen víking zulu |
A més:
– els mots acabats en els sufixos:
-cit: fagòcit, leucòcit…
-fit: tal·lòfit…
-lit: aeròlit, megàlit, monòlit…
-ol: nuclèol…
-sfera: atmosfera, litosfera…
-osi: osmosi…
-esi: exegesi, mimesi…
-fon: magnetòfon, intèrfon…
-íac: afrodisíac, policíac…
-stat: termòstat…
– els verbs: acabats en -éixer i -àixer: créixer, meréixer, nàixer… témer, tòrcer i véncer
– els topònims: Àneu, Eufrates, Honolulu, Kíev, Mali, Marràqueix, Tàrent, Ucraïna…
– els antropònims: Agamèmnon, Arquimedes, Èdip, Èol, Espàrtac, Èsquil, Heròdot, Vladímir, Ígor, Jàson, Telèmac, Txèkhov…
-
Mots esdrúixols
| aurèola
diòptria èczema ènema |
gàmeta
isòbara olimpíada |
mètopa
pàtxuli període |
pnemònia
quàdriceps rubèola |
– els mots acabats en els sufixos següents:
-lisi: electròlisi…
-èctasi: atelèctasi…
-spora: maciòspora…
-fàgia: antropofàgia…
-stasi: diàstasi…
-ode: elèctrode…
-clasi: hipodermòclasi…
– els topònims: Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Kàtmandu, Mègara, Míkonos, Sàhara, Tàrraco, Bàssora, Úmbria…
– els antropònims: Àtila, Dàmocles, Èsquines, Pèricles, Praxíteles, Prosèrpina…
-
Mots amb dues possibilitats d’accentuació
Hi ha una sèrie de paraules que poden accentuar-se de dues maneres.
1 Els compostos de -edre:
| decaedre o decàedre
dodecaedre o dodecàedre hemiedre o hemíedre hexaedre o hexàedre holoedre o holòedre |
icosaedre o icosàedre
poliedre o políedre tetraede o tetràede pentaedre o pentàedre |
2 Altres mots:
| antílop o antilop
fotòlit o fotolit reporter o repòrter xilòfon o xilofon |
dòmino o dominó
perit perita o pèrit pèrita saxòfon o saxofon xofer xofera o xòfer xòfera |
Casos especials
1 Els mots compostos
- a) Els mots compostos sense guionet solament conserven l’accent gràfic en el segon component, si ho permeten les regles d’accentuació:
socialdemòcrata, fisicoquímic, valencianoparlant…
- b) Els mots compostos amb guionet conserven l’accent de cada un dels seus components: Pèl-roig, sud-africà, no-violència, despús-demà…
2 Els adverbis acabats en -ment
Recordeu que els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de l’adjectiu. Pel que fa a l’accent, conserven el d’aquesta forma femenina de l’adjectiu.
| contrària
difícil ràpida |
contràriament
difícilment ràpidament |
3 Estrangerismes no adaptats
Les paraules i locucions provinents d’altres llengües que han estat incorporades al català i no han estat adaptades, conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles d’accentuació.
Per capita, apartheid, fondue, sui generis…
-
Accent diacrític
Recordeu que l’accent diacrític es posa per a diferenciar unes paraules d’unes altres que s’escriuen de la mateixa manera, però que tenen diferent significat. Repasseu-lo amb el quadre següent:
| ACCENT DIACRÍTIC | |
| Amb accent | Sense accent |
| bé, béns (possessions, adv. i conj.)
bóta (recipient) cóm (obi) cóp (mesura de capacitat) cós (cursa) déu, déus (divinitat) dóna, dónes (verb donar) és (verb ser) féu (verb fer en passat) fóra (verb ser) jóc (anar a jóc, anar a dormir) mà (part del cos) més (quantitatiu) mèu (miol del gat) mòlt, mòlta (verb moldre) món (planeta terra) móra, móres (fruit) nét, néta, néts, nétes ( família) nós (plural majestàtic) ós, óssa, óssos, ósses (animal) pèl, pèls (cabell) pórca (faixa de terra) què (relatiu tònic, interrogatiu) rés (ofici eclesiàstic que es diu) ròssa (animal vell i flac) sé (verb saber) séc (plec de roba) sèu (greix animal) sí (afirmació) sóc (verb ser) sòl, sòls (terra) són (verb ser) té (verb tenir) ús (acció d’usar) véns, vénen (verb venir) vés (verb anar) vós (pronom personal fort) |
be, bens (corder, lletra)
bota (calçat) com (adverbi i conjunció) cop (encontre violent) cos (conjunt de l’organisme) deu, deus (numeral, del verb deure) dona, dones (sexe femení) es (pronom reflexiu) feu (verb fer en present) fora (adverbi de lloc) joc (acció de jugar) ma (possessiu: meua) mes (part de l’any) meu (possessiu tònic) molt, molta (quantitatiu) mon (possessiu: meu) mora, mores (dona àrab) net, neta, nets, netes (adj. de neteja) nos (pronom personal feble) os, ossos (part anatòmica) pel, pels (contraccions) porca (femella del porc) que (relatiu sense prep / exclamatiu) res (pronom) rossa (dona amb els cabells clars) se (pronom reflexiu) sec (sense humitat) seu (catedral, possessiu i pres. de seure) si (conjunció) soc (calçat, tros de fusta) sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler) son (acte de dormir) te (planta, infusió, lletra i pronom) us (pronom feble) vens, venen (verb vendre) ves (reducció de veges) vos (pronom personal feble) |
a) Cal tenir present que hi ha uns quants mots que malgrat que s’escriuen de la mateixa manera i signifiquen coses diferents, no s’accentuen gràficament:
sa (adjectiu) / sa (pronom possessiu àton); sou (substantiu) / sou (verb ser); bec (substantiu) / bec (verb beure)…
b) Recordeu que alguns dels mots formats a partir d’alguna paraula amb accent diacrític mantenen també aquest accent: adéu, rodamón, besnét, subsòl…
Dièresi
La dièresi és un signe gràfic que s’utilitza per a les funcions següents:
a) Per a indicar que hem de pronunciar la u dels conjunts qüe, qüi, güe, güi: qüestió, pingüí, aigües, aqüífer…
b) Per a indicar que la i o la u sobre la qual col·loquem la dièresi són una vocal, és a dir, que aquesta i o aquesta u no formen diftong amb la vocal anterior o següent: raïm, veïna, països, peüc, taüt, conduït…
Hem de recordar que quan puguem, col·locarem un accent sobre la i o la u, i solament quan no ho puguem fer perquè ens ho impedeixen les regles d’accentuació, utilitzarem la dièresi. Així, accentuarem veí, però posarem la dièresi en veïna, ja que no podem accentuar una paraula plana acabada en vocal.
En l’apartat b) hem vist que l’accent o la dièresi el posem sobre una i o una u que són vocals i, a més, coincideix que són la vocal tònica del mot. No obstant això, ens trobarem altres casos en què la i o la u que porten la dièresi seran també vocals, però la vocal tònica de la paraula serà una altra. Així, tindrem paraules com traïdor, ensaïmada o suïcidi, en què la dièresi no coincideix amb la vocal tònica del mot. Aquests casos són més difícils de detectar i hem de memoritzar-los. Ací teniu algunes paraules d’aquestes característiques.
| agraïment
arruïnar decaïment esmorteïdor suïcida |
aïllar
atapeïment diürètic genuïnament traïdor |
amoïnar
ataüllar ensaïmada intuïció veïnat |
apaïsat
atuïment esfereïdor posseïdor viduïtat… |
Els cultismes derivats mitjançant els sufixos (-tat, -al, -itat, -itzar…) s’escriuen amb dièresi5 encara que els mots dels quals deriven tinguen diftong:
| heroic
fluid espontani continu |
heroïcitat
fluïdesa espontaneïtat continuïtat |
laic
europeu homogeni déu |
laïcitat
europeïtat homogeneïtat deïforme |
Encara que l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir no duen dièresi (traduir, traduint, traduiré, traduiria), aneu alerta amb els infinitius (i la conjugació sencera) de verbs com aïllar, aïrar-se, amoïnar, arcaïtzar, arruïnar, ataüllar, suïcidar… que sí que duen dièresi, però no en la terminació.
Noteu que generalment duen dièresi els derivats d’un mot que té i o u tòniques: agrair/agraïment, posseir/posseïdor, genuí/genuïnament, intuir/intuïció…
Recordeu que els mots acabats en els sufixos -isme, -ista no posen la dièresi: europeisme, europeista, egoisme, egoista, altruista, arcaisme…
