Pronoms relatius
1 Els pronoms relatius invariables: que, què, qui, on
El relatiu que
Recordeu que aquest relatiu es refereix tant a persones com a coses. Vegem ara alguns casos que poden presentar alguna dificultat.
a) En les oracions adjectives explicatives (aquelles en les quals que va entre comes), podem substituir el relatiu que pel relatiu variable el qual (o la qual, els quals, les quals).
Els estudiants, que se’n van anar de viatge, n’han tornat molt cansats.
Els estudiants, els quals se’n van anar de viatge, n’han tornat molt cansats.
Si l’oració és adjectiva especificativa (és a dir, que va juntament amb l’antecedent, sense comes), no podem substituir-lo pel relatiu variable.
Els estudiants que se’n van anar de viatge han tornat molt cansats.
Els estudiants *els qual se’n van anar de viatge han tornat molt cansats.
b) Quan ens referim a persones i no tenim antecedents, és preferible usar qui o bé el qui (o la qui, els qui, les qui), en comptes de el que (o la que, els que, les que).
Qui vinga primer que encenga els llums (més recomanable).
El que vinga primer que encenga els llums (menys recomanable).
El relatiu què
Es refereix sempre a coses i sempre s’usa precedit de les preposicions a, en, amb, de, per. Pot ser substituït generalment per les formes de relatiu variable el qual (o la qual, els quals, les quals).
El cotxe amb què has vingut és molt bonic.
El cotxe amb el qual has vingut és molt bonic.
El relatiu qui
Es refereix sempre a persones, i s’usa precedit de preposició excepte en les oracions de relatiu substantives, és a dir, en aquelles oracions que qui no té antecedent. També podem substituir el relatiu qui precedit de preposició per les formes de relatiu variable el qual, etc.
El xic de qui et parle va estudiar a Boston.
El xic del qual et parle va estudiar a Boston.
Qui no vulga pols que no vaja a l’era
(oració substantiva, sense antecedent)
Els qui no vulguen torró que alcen el braç
(oració substantiva, sense antecedent)
Fixeu-vos que en les oracions de relatiu substantives, sovint qui va precedit dels mots el (o la, els, les), aquell (o aquella, aquells, aquelles), tothom, qualsevol (o qualssevol).
Aquells qui no facen els deures.
Els qui sàpien la lliçó no cal que facen els deures.
Casos particulars
a) És més recomanable usar que en comptes de qui quan l’antecedent (sempre una persona) no porta preposició.
Ha vingut el xic qui hem estat esperant. (menys recomanable)
Ha vingut el xic que hem estat esperant. (més recomanable)
b) En les oracions de relatiu explicatives tampoc no és recomanable usar qui en comptes de que, en funció de subjecte.
M’ho ha dit Pere, qui ho sap de primera mà. (menys recomanable)
M’ho ha dit Pere, que ho sap de primera mà. (més recomanable)
El relatiu adverbial on
Aquest relatiu indica lloc; sovint equival a en què (o en el qual, en la qual, etc.), i de vegades s’usa sense antecedent.
On hi ha diners hi ha poder (sense antecedent)
El poble on viu ma mare és molt antic (o en què viu, en el qual viu)
2 Els relatius variables (o compost) el qual, la qual, els quals, les quals
Hem vist que el relatiu variable substitueix el relatiu que en les oracions explicatives, el relatiu tònic què i qui. De tota manera, i pel que fa a què, darrere de la majoria de les preposicions tòniques i de les locucions prepositives cal usar el relatiu compost.
És un tema sobre el qual no tinc res a dir.
És un tema *sobre què no tinc res a dir.
3 La combinació preposició + article determinat + que
Correcta: quan equival a preposició + aquell que, aquella que, aquells que, aquelles que.
Incorrecta: quan equival a la preposició + el qual, la qual, etc.
El bolígraf *amb el que has dibuixat el plànol s’ha quedat sense tinta.
El bolígraf amb el qual has dibuixat el plànol s’ha quedat sense tinta.
No parle d’aquests llibres sinó dels que vam veure ahir a la llibreria.
Aquesta última frase és correcta perquè dels que equival a d’aquells que. De fet, el que trobem és el mot llibre sobreentés:
No parle d’aquests llibres sinó dels (llibres) que vam veure…,
amb la qual cosa l’estructura és preposició + article + nom + que, diferent de la que hem vist.
4 El relatiu possessiu
A fi de construir frases que en castellà es fan amb cuyo (“un lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme”), en català utilitzem la fórmula següent: el nom que complementem + de + el relatiu compost.
És una gasolinera a l’entrada de la qual hi ha un rètol molt gran.
Es una gasolinera a cuya entrada hay un rótulo muy grande.
5 Les formes de relatiu la qual cosa i cosa que
Aquestes formes les utilitzarem per a substituir la construcció en castellà lo que. Vegem-ne alguns exemples.
Vingué tard, cosa que va complicar la resolució del conflicte.
Vingué tard, la qual cosa va complicar la resolució del conflicte.
També podeu utilitzar altres formes equivalents, com ara fet que, i això i, de vegades, que.
Vingué tard, i això va complicar la resolució del conflicte.
Vingué tard, fet que va complicar la resolució del conflicte.
6 Duplicacions incorrectes de relatiu i pronom feble
De vegades inserim un pronom feble que representa el mateix antecedent que ja ha expressat abans el pronom relatiu. Aquest defecte rep el nombre de pleonasme (repetició d’un element lingüístic sense acomplir cap funció nova).
És una ciutat on *hi viuen molts immigrants.
Vam escriure al xic a qui *li havíem fet un regal la setmana passada.
És una ciutat on viuen molts immigrants.
Vam escriure al xic a qui havíem fet un regal la setmana passada.
Pronoms interrogatius
Serveixen per a preguntar directament o indirecta. Tenim els següents:
a) Qui. És un pronom invariable. Equival a quina persona o quines persones.
Qui ha vingut?
b) Què. És un pronom invariable. Equival a quina cosa.
Què vols?
No sé què dius.
c) Quin. És un adjectiu i, per tant, va referit a un substantius. Presenta quatre formes: quin, quina, quins, quines.
Quin cotxe és aquest?
Quina camisa portes?
No sé de quina xica em parles.
De vegades fa de pronom quan el substantiu se sobreentén.
T’he portat uns discos perquè tries quin (disc) t’agrada més.
Com que quin és un adjectiu, sempre acompanyarà un substantiu. Heu d’anar alerta perquè el castellà utilitza en aquests casos qué.
¿Qué libro te ha gustado más, el de Philip Roth o el de Saul Below?
Quin llibre t’ha agradat més, el de Philip Roth o el de Saul Below?
¿Qué casa compraste finalmente, la de la montaña o la de la ciudad?
Quina casa vas comprar finalment, la de la muntanya o la de la ciutat?
d) Com. Aquest adverbi equival a de quina manera. Aneu alerta perquè no és correcte substituir com per *què tal en frases com ara:
*Què tal estàs? Com estàs?
Hola, *què tal? Hola, com va?
Vull anar a casa de Maria, a veure *què tal es troba.
Vull anar a casa de Maria, a veure com es troba.
e) Quant, quanta, quants i quantes és un adjectiu quantitatiu. Equival a ‘quina quantitat de, quin nombre de’. De vegades va seguit de la preposició de.
Quanta gent ha vingut avui a classe?
f) Quan. Adverbi que equival a ‘en quin moment’, ‘en quina època’.
Quan vindrà Josep?
g) On.
Adverbi que equival a ‘a quin lloc’ o ‘en quin lloc’. Eventualment va precedit de la preposició a, encara que és aconsellable no emprar-la.
On vas?
Pronoms exclamatius
Per a introduir una exclamació utilitzarem les mateixes formes dels adjectius interrogatius (quin i flexió), els interrogatius adverbials (com, on, quant i flexió), i l’adverbi quantitatiu que, que no pot acompanyar mai un substantiu.
Quina calor que fa! (*Que calor que fa!)
Quanta gent et saluda!
Quants premis que ha guanyat aquella xica!
On s’ha vist tant desvergonyit!
Mira com parla aquell!
Que gran que és aquella casa!
Fixeu-vos que l’exclamatiu que mai no porta accent gràfic.
Que calenta que està la sopa!
