PRÀCTICA 3

El (1) metge de Figueres ja havia exercit sense titulació en dos hospitals (2)

El (1) metge que va detindre la Guàrdia Civil dijous (3) a l’Hospital de Figueres per exercir sense titulació havia sigut arrestat anteriorment en un parell d’ (4) . El 2013 el van detindre per tindre un expedient acadèmic (1) mentre feia el MIR a l’Hospital de Dénia (Alacant), i dos anys abans havia sigut arrestat quan (5)   de metge substitut, també de forma fraudulenta, a l’Hospital General de Castelló per la (6) instal·lació de càmeres ocultes als lavabos de dones. 

Aquest historial delictiu, que va fer que fóra inhabilitat per la Conselleria de Sanitat valenciana, no va ser obstacle perquè el (1) metge tornara a exercir al centre sanitari de Figueres després de falsificar els documents (7) perquè el Ministeri d’Educació li expedís un títol de llicenciat en Medicina, amb el qual va aconseguir ser contractat a l’hospital de la capital de l’Alt Empordà fa sis (8) . 

Per això, l’Institut Català de la Salut i l’Hospital de Figueres van anunciar ahir que es presentaran com a (9) particular en el cas. Ho va dir el director de la Fundació Salut Empordà, Martí Masferrer, en unes declaracions públiques en què va explicar que el detingut era aparentment un «metge exemplar». Al PAC (Punt d’Atenció Continuada) s’atenen les urgències d’atenció continuada durant les nits i els caps de setmana i es tracten casos de baixa complexitat, com refredats i (10) . Es calcula que el detingut va tractar un miler de persones durant tot el temps que va exercir a la capital (11) . 

Adaptat d’El Periódico, 23-5-2016 (www.elperiodico.cat) 

(1) que no és autèntic 

(2) natural de València (plural) 

(3) el temps abans del present 

(4) moment en què es fa una cosa (plural) 

(5) sinònim d’ocupar, servir (imperfet) 

(6) que se suposa que és tal cosa fins que no es demostre el contrari 

(7) que no se’n pot prescindir 

(8) una de les divisions d’un any 

(9) acció d’acusar 

(10) torçada violenta d’una articulació (plural) 

(11) natural de l’Empordà 

La LUEV: descripció, exempció, parcialitat, gradualitat i voluntarietat 

El 30é aniversari de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV) (propiciar) tot tipus d’interpretacions. Un cas que em (sorprendre) és el del periòdic Levante-Emv, que amb el títol «Un feliz aniversario»  (valorar) molt superficialment l’èxit o el fracàs de la llei. D’altra banda, l’escriptor Toni Mollà  (aprofitar) l’avinentesa per traure a la llum uns articles que (escriure) amb motiu del desé aniversari de la llei. També el llibre Vint anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (Bromera, 2005) (fer) unes anàlisis que encara (continuar) vigents. 

Això (demostrar) que les mancances i les limitacions que s’hi (apuntar) ja (fer) anys encara no s’han resolt. Així mateix, l’AVL (celebrar) l’efemèride el cap de setmana passat amb un simposi en què es (reclamar) una nova llei o, si més no, una actualització i s’ (afirmar) «la necessitat de comptar amb mitjans de comunicació públics de qualitat i en valencià, evitar el tancament de Radiotelevisió Valenciana, augmentar els programes d’immersió i ensenyament en valencià i del valencià, i potenciar l’ús social de la llengua en tots els àmbits». Les jornades (cloure) amb les paraules de Rafael Carbonell, que (avaluar) de manera positiva els trenta anys de la llei: «Hui, el 45% de la població (saber) llegir en valencià i un 26% el (saber) escriure». 

Més enllà del conformisme, els trenta anys de la llei  (demanar) una anàlisi més exigent. En aquest sentit, demanar una nova llei o una reforma integral (voler) dir que o bé la llei (fracassar) o, per contra, que s’ (assolir) els objectius i (caldre) establir-ne uns altres en una nova llei per continuar amb el procés de normalització lingüística. 

Al meu parer, (haver-hi) quatre factors decisius a l’hora de calcular l’èxit o el fracàs de l’única llei que regula la llengua al País Valencià. 

1) Descriptiva. (ser) una llei descriptiva, no prescriptiva. Us (poder) imaginar que l’aplicació del Codi penal   (ser) descriptiva? (ser) a dir, que no se n’ (ordenar) el compliment? Algú (poder) violar aquesta llei i no (rebre) cap tipus de sanció. Una norma legal sense règim sancionador no  (ser) una llei, per definició. 

2) Exempció. El títol cinqué (distingir) entre zones castellanoparlants i valencianoparlants, amb la qual cosa (dividir) el territori en dos. Les zones castellanoparlants no (estudiar) en valencià. Però (ser) que, a més, (poder) no rebre l’ensenyament del valencià. Així, es (dedicar) un delirant capítol en el títol segon per a parlar «de les excepcions», de manera que l’obligatorietat d’aplicar el valencià a l’ensenyament en les mateixes zones de predomini valencianoparlant « (restar) sense efecte de manera individual quan els pares o tutors que ho (voler) sol·licitar acrediten fefaentment residència temporal en territori i (expressar), en formalitzar la inscripció, el desig que els seus fills o tutelats (ser) eximits de l’ensenyament del valencià». Delimitar les zones valencianoparlants no (servir) per a blindar l’ensenyament en valencià. De què (servir), doncs, la divisió lingüística en dos territoris? (ser) possible que (eximir) l’ensenyament del castellà en els territoris valencianoparlants? 

3) Parcialitat. La llei (regular) el valencià únicament en l’ensenyament i l’administració, i això amb les limitacions i les excepcions que (veure). No  (preveure) actuar en la resta d’àmbits d’ús de l’esfera social. En l’estudi Els usos lingüístics a les universitat públiques valencianes (AVL, 2011) s’   (afirmar) que perquè (ser) efectius els avanços assolits en el sistema educatiu (ha) de produir-se anàlogament en el conjunt de les institucions valencianes i del teixit social, i de manera concordant, les polítiques (haver) de ser coherents en tots els àmbits de la vida social». De què (servir) la normalització de la llengua pròpia en l’ensenyament si això no (repercutir) en l’ús social en tots els àmbits? 

4) Gradualitat i voluntarietat: dos principis mortals. La llei, de més a més, (girar) al voltant d’aquests dos principis que en (determinar) l’aplicació efectiva. Per una banda, el desenvolupament de la llei  (estar) progressiu: (establir) un termini de tres anys però (veure) que, passats trenta anys, l’extensió de la norma encara no s’ (portar) endavant de manera decidida. Per l’altra, el principi de voluntarietat (deixar) a l’albir dels ciutadans acceptar i exercir els drets i les obligacions recollides. Quina altra llei tenim que  (permetre) la voluntarietat? Es  (poder) decidir voluntàriament si  (pagar) o no els impostos? Quin sentit (tindre) introduir de manera progressiva l’ensenyament del valencià en les zones de predomini lingüístic castellà si es (poder) demanar l’exempció i no cursar l’assignatura? 

Text adaptat del blog http://societatlinguistica.blogspot.com.es