Nit de tormenta
Era una nit plujosa d’hivern, quan Júlia va sentir un fort colp a la porta. Era la seua amiga Laura, que havia vingut a passar la nit a sa casa perquè no podia arribar fins al matí a la seua. Després de xerrar una estona, van decidir anar a dormir.
Però la nit no seria tan tranquil·la com elles pensaven. A mitjanit, Júlia es va despertar sobresaltada pel soroll de la pluja que caia més fort que mai. Va anar a la cuina a beure aigua i va trobar Laura allí, que estava fent aigües. “Estic tan nerviosa per la pluja que no puc dormir”, va dir Laura, “és com si estiguéssem en paus, esperant que el temps passe.”
Júlia li va fer un cafè i la va convidar a seure a la taula de la cuina, on van començar a parlar de les seues vides. Laura li va explicar que havia tingut problemes a la feina i que necessitava tindre bona esquena per superar-los. “La gent mai sap com serà l’endemà, però si tens bones amistats, estàs protegit”, va dir Laura.
Mentre parlaven, van sentir un soroll a la porta i van esbrinar que era el gos de Júlia, que havia sortit del seu caixó. Van haver de fer-ho d’amagat, ja que Júlia no volia que el gos entrara a la casa perquè havia estat malalt.
Més tard, van continuar raonant a la sala i la angoixa de Laura creixia per moments.
- “Deixa de remoure la cendra”, li va dir Júlia, “ja trobaràs altra feina que de segur serà millor”.
- “Ja ho sé”, li respongué Laura, “però jo no valc per a ecalfar cadires”.
Després de mirar la pluja durant un temps, van decidir que havien d’aprendre a apreciar les petites coses de la vida i les persones que les envoltaven.
Finalment, van tornar al llit i es van adormir amb la música dels trons i la pluja que seguia caient fort. En aquell moment, es van adonar que, malgrat la pluja, havien passat una nit meravellosa plena d’amistat, confidències i reflexions.
