realities de cuina

A la televisió d’antany, un programa de cuina era aquell en (1) un professional dels (2) ens ensenyava el seu (3) . Del Bona cuina a La cuina de l’Isma passant per les moltes aparicions de Karlos Arguiñano, es tractava (4) un mestre compartís els seus secrets. Aquesta televisió d’afany didàctic no ha desaparegut del tot, però, pel que fa a la cuina, ha deixat pas a un altre format: els realities. I ara mateix són els reis de la programació. Per què la cuina? Els cuiners són les noves estrelles del rock’n’roll. Això no és novetat. Sí que és més recent el boom de la tendència foodie, la proliferació d’aficionats a la gastronomia que han democratitzat l’alta cuina com a experiència cultural o com a simple excusa per omplir l’Instagram d’imatges vistoses al més pur estil #foodporn.

Els realities de cuina no sempre han (5) . Els seguidors del gènere encara deuen recordar com fa poc més de deu anys Telecinco es va estimbar amb Esta cocina es un infierno, un concurs presentat per Carolina Ferre, amb Sergi Arola com un dels dos xefs protagonistes (no va trigar a anar-se’n) i una colla força decadent de quasi famosos mediàtics exercint de concursants per a qui la gastronomia era el menys important.

Un dels símptomes de la bona salut del realities de cuina és l’èxit que tenen en tot tipus de presentacions. Un dels primers que va triomfar a l’Estat va ser Pesadilla en la cocina, amb Alberto Chicote en el paper de cuiner supernanny que intenta redreçar restaurants abocats al tancament. SuperChef triomfa com a talent show de gran format a la manera d’un Operación Triunfo culinari, mentre que el català Joc de cartes introdueix l’excusa de donar a conèixer el territori i les cuines del país.

Els realities de cuina es mantenen en (6) forma mentre altres formats similars com Gran Hermano o Supervivientes presenten símptomes de desgast.

La cinquena temporada de MasterChef es va cloure aquest mes de juny amb unes grans xifres. A l’estat espanyol va arribar al 26,6% de (7) d’audiència, mentre que a Catalunya s’havia de “conformar” amb un més modest 23,9% per la competència que li fa des de TV3 El foraster. Les dades de Joc de cartes també són més que positives.

Fins i tot (8) apunta TV3

La televisió pública catalana ha mantingut una relació ambigua amb els realities. La programació es distancia d’aquest format que triomfa a les televisions privades i que, en alguns casos, ha esdevingut l’epònim d’allò mal anomenat teleporqueria. Però, fos per explorar nous camins, per incrementar índexs d’audiència o per no quedar-se enrere en les tendències televisives, TV3 ha fet incursions en la telerealitat buscant certa legitimació a través de la temàtica. Així, vam tenir La masia de 1907, un reality amb excusa històrico-rural; El cim, que es justificava pel prestigi que arrossega l’escalada; o El talp, un concurs que introduïa un traïdor com a (9) principal. Joc de cartes aposta per reivindicar els restaurants del país a partir de competicions entre establiments que varien en cada programa. Però la gran novetat és el talk show que el segueix, Fora de carta, on s’exhibeixen els draps bruts del programa anterior al més pur estil Sálvame. Amb l’excusa de la cuina, TV3 ha gosat (10) per primer cop en aquest fangós territori que semblava domini d’Antena 3 o Telecinco. I trobem tant a faltar el Karakia…