Adverbis de manera
1 Locucions adverbials de manera
Vegem algunes locucions de manera.
Li va xiuxiuejar alguna cosa a cau d’orella (castellà, al oído)
Quan es fan les coses a corre-cuita, les coses ixen malament (cast., deprisa y corriendo)
Sempre fa les coses a contracor (cast., a regañadientes)
En aquella botiga venen jaquetes a l’engròs (cast., al por mayor)
La venda a la menuda pràcticament ha desaparegut (cast., al por menor)
Portava el xiquet a escola a rossegons (cast., a rastras)
Va escampar papers a tort i a dret (cast., a diestro y siniestro)
Amb prou faenes va aprovar l’examen (cast., a duras penas)
Es troben d’amagat (cast., a escondidas)
Van obrir les portes de bat a bat perquè entrara l’aire (cast., de par en par)
L’estadi estava de gom a gom (cast., de bote en bote)
Si vas al mercat, de passada podries comprar-me llet (cast., de paso)
És un escocés de socarrel (cast., de pura cepa)
Li han passat l’informe de sotamà (cast., bajo mano)
Aquest llibre no m’ha fet ni fred ni calor (cast., ni fu ni fa)
Pere fa les coses sense solta ni volta (cast., sin ton ni son)
Sempre em toca pagar a la bestreta (cast., por adelantado)
Maria sempre s’ho pren tot a la valenta (cast., a pecho)
Ha superat la prova amb excreix (cast., con creces)
Va caure de bocaterrosa (cast., de bruces)
El seu fill camina de quatre grapes (cast., a gatas)
Calcule que, pel cap alt, arribarem a dos-cents subscriptors (cast., como máximo)
Calcule que, pel cap baix, aconseguirem trenta subscriptors (cast., como mínimo).
Al teatre, hi hvaia, si fa no fa, cent persones (cast., poco más o menos) Has de fer això o de grat o per força (cast., a las buenas o a las malas)
Li va explicar el cas fil per randa (cast., detalladamente)
S’ho creu tot a ulls clucs (cast., con los ojos cerrados)
Adverbis de quantitat
1 L’adverbi massa
L’adverbi massa ha adquirit recentment, calcant del castellà, alguns usos adjectivals que hem d’evitar.
El meu amic és *massa: passa tota la setmana de festa.
El meu amic és tremend: passa tota la setmana de festa.
El que t’han dit ja és *massa. Jo no ho consentiria.
Sembla mentida el que t’han dit. Jo no ho consentiria.
2 Locucions
La forma *menos d’algunes locucions en castellà hem de substituir-les per altres locucions correctes en català.
| *a menys que
*ni molt menys *ja serà menys *ser lo de menys *tirar de menys *menys mal que |
llevat que
ni de bon tros no serà tant no tenir importància trobar a faltar sort (encara) que |
No pense tornar a examinar-me llevat que siga absolutament necessari
Sort que has arribat a temps. Ja estàvem patint.
La veritat és que t’he trobat a faltar.
NOTA: Recordeu que cal distingir entre les formes molt, que usem en les oracions afirmatives, i la forma gaire, per a oracions negatives, interrogatives, condicionals i darrere de sense. Vegem-ne alguns exemples:
No és gaire ric, però viu com un autèntic senyor;
Ho va dir sense gaire entusiasme.
Adverbis de temps
1 Mentre /mentrestant
La forma mentres no és recomanable en registres formals. Es recomana la forma mentre. En català fem servir la forma mentre, que té un caràcter conjuntiu, d’unió, sense que es puga separar sintàcticament de l’element següent, i la forma mentrestant, que té un caràcter plenament adverbial, de manera que sintàcticament és independent de la proposició que precedeix. Vegem-ne alguns exemples.
Vés al mercat, que mentrestant jo faré el dinar.
Mentre tu planxes la roba jo pararé taula.
*Mentres tu planxes la roba jo pararé taula.
2 Locucions
Vegem algunes locucions incorrectes que cal substituir adequadament, sobretot aquelles que s’usen per a referir-se als primers o als últims moments d’un espai determinat de temps, però sense establir-ne els límits amb precisió.
|
*a finals de *a mitjans de *a primers de *acte seguit *de quan en quan *avui per avui |
al final de, a la fi de a mitjan al començament de, a la primeria de seguida, tot seguit de tant en tant ara com ara (= ‘mentre no canvien les coses) ara per ara (= ‘en aquest moment si més no’) |
Aniré a visitar-te tot seguit.
El meu amic ve a visitar-me de tant en tant.
Ara com ara és impossible que els homosexuals adopten xiquets a Espanya.
Adverbis d’afirmació, de negació i de dubte
1 Adverbis d’afirmació
a) L’adverbi sí exigeix la conjunció que per a unir-se al verb (contràriament al que passa en castellà, on hi ha tendència a elidir-la).
El meu amic sí que diu la veritat.
Mi amigo sí dice la verdad.
b) L’adjectiu clar pot tenir valor adverbial quan significa ‘clarament’ (Ho ha dit molt clar); però el seu ús amb valor afirmatiu per a reforçar alguna cosa que s’ha dit anteriorment és un calc del castellà que hem d’evitar.
És clar que vindrà, no patisques!
¡Claro que vendrá, no padezcas!
— És cert que m’estimes?
— És clar que sí!
2 Adverbis de negació
a) Remarques sobre l’ús de l’adverbi no
Hi ha certs usos de l’adverbi no que no són obligatoris, però que són ben genuïns de la llengua. Vegem-ne alguns exemples.
Usem no en oracions negatives que expressen una temença (amb verbs com tenir por o témer), si el verb de l’oració subordinada es posa en subjuntiu.
Tenia por que no fera un mal pas, atesa la vida que porta.
(més recomanable)
Tenia por que fera un mal pas, atesa la vida que porta.
(menys recomanable)
En una oració negativa que expressa una comparació de desigualtat.
És més espavilat que no sembla
(o bé És més espavilat del que sembla)
En les oracions temporals introduïdes amb les locucions abans que i fins que.
No començaré a preparar el sopar fins que no arribes
(o bé No començaré a preparar el sopar fins que arribes)
Abans que no ho hages dit jo ja ho havia pensat
(o bé Abans que ho hages dit jo ja ho havia pensat).
Els mots res, gens, cap, ningú, mai, enlloc, i també les expressions en ma vida, en ta vida, etc., ni un, ni l’un ni l’altre, etc., i el mot tampoc, poden tenir un valor positiu o negatiu. Quan tenen un valor negatiu i van davant del verb, és recomanable reforçar la negació afegint-hi l’adverbi no.
Avui tampoc no l’he vist; no sé res d’ell des de la setmana passada.
Ningú no ho diria. Ha fet quaranta anys i sembla que en tinga vint-i-cinc.
Mai no ho haguera pensat d’ella. M’ha decebut completament.
Cap llibreria no t’oferirà els preus que t’ofereix aquesta.
NOTA: Recordeu que cap, gens, enlloc, mai, ningú, res, tenen un valor positiu en frases interrogatives i condicionals:
Si vols res, dis-m’ho.
Si els trobes enlloc, avisa’m, per favor.
Que et queda gens de pa?
Si tens cap amic mecànic li dius que vinga quan puga a ma casa.
Les oracions amb sense no admeten el reforç de no perquè sense ja dóna el sentit negatiu a la frase.
Aboliran les llibertats sense que ningú *no els ho impedisca.
Aboliran les llibertats sense que ningú els ho impedisca.
b) Remarques sobre l’ús de la partícula pas
Aquesta negació, d’un ús molt limitat, permet matisar i reforçar la negació. Vegem-ne alguns exemples.
M’agrada més anar al teatre que no pas al cinema.
—Has vist Pere aquest matí? —No, no l’he vist pas.
No em podia pas imaginar el que acabaria succeint.
3 Adverbis que provenen d’adjectius
Hi ha uns quants mots que originàriament eren adjectius, però que han esdevingut adverbis i poden usar-se en els dos sentits. Vegem alguns exemples en funció d’adverbi.
Parla més baix, que no vull que ens senten.
Parla més fort, que no et sent.
Aquesta vegada ha jugat brut.
En canvi, és incorrecte usar dur com a adverbi en expressions com ara:
Hem de treballar *dur.
Hem de treballar durament (o de valent)
Vegem ara altres adverbis que usem incorrectament per influència del castellà.
Cal comprar *barat.
Cal comprar a bon preu.
Jo conduisc *fatal.
Jo conduisc malament.
Ha anat *dret a la tomba.
Ha anat de dret a la tomba.
*Primer fes açò i després allò.
De primer fes açò i després allò.
No patisques, *segur que vindrà.
No patisques, de segur que vindrà.
Camina tot *recte.
Camina tot dret.
*Natural, home, què et pensaves?
Naturalment, home, que et pensaves?
