Unitat 7. Determinants: demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits
Demostratius
En Valencià general trobem un sistema de demostratius amb les anomenades formes reforçades (amb aqu-) i amb dos graus de proximitat (aquest i aqueix) i un de llunyania (aquell). Els parlars valencians i alguns nord-occidentals distingeixen tres graus de proximitat o llunyania i usen col·loquialment les variants este (proximitat), eixe (entre la proximitat i la llunyania) i aquell (llunyania).
Tot i que els dos sistemes són normatius, és recomanable en els nivells més formals utilitzar les formes reforçades i ajustar-les a un sistema binari de proximitat (aquest) i de llunyania (aquell). En tot cas, cal reservar la forma aqueix als casos en què hi haja una necessitat estricta de diferenciar entre el primer i segon grau de proximitat.
Els demostratius poden desenvolupar les funcions següents:
a) D’adjectius, quan determinen un substantiu.
Aquella xica.
b) De pronoms, quan substitueixen un nom.
Aquella és la que et comentava.
Possessius
1 Ús dels possessius tònics
a) El valencià té com a formes pròpies dels possessius les formes de femení amb -u-: meua, teua seua; meues, teues, seues. En l’estàndard valencià cal emprar aquestes formes amb – u-.
b) La forma llur, llurs, pròpies de la llengua escrita culta, equivalen a les formes seu, seua, seus, seues quan aquestes formes es refereixen a més d’un posseïdor. No és recomanable fer-les servir en un registre no literari.
Els funcionaris i llurs representants sindicals han tingut una reunió (els representants sindicals d’ells).
c) Quan la relació que expressen els possessius és evident pel context, en prescindim. De fet, cal evitar la sobrecàrrega que implica l’ús impropi dels possessius, sobretot davant de peces de roba, les parts del cos, la pròpia casa o les parts d’un tot. Aquest ús abusiu dels possessius es considera un anglicisme que cal, per tant, evitar.
*Va ficar els diners a la seua butxaca. Va ficar els diners a la butxaca.
*He perdut la meua jaqueta. He perdut la jaqueta.
*Me’n vaig a ma casa. Me’n vaig a casa.
*Recorda-te’n d’agafar el teu llibre. Recorda-te’n d’agafar el llibre.
*Les seues mans se li amararen de suor. Les mans se li amararen de suor.
*Cal que reculles el teu passi. Cal que reculles el passi.
d) L’adjectiu propi s’usa de vegades amb valor possessiu per a reforçar un possessiu pròpiament dit.
La meua pròpia cosina és l’assassina.
Recordeu que no és correcte usar propi en comptes de mateix-a per emfasitzar la identitat d’un substantiu.
Ha vingut el *propi rector a parlar amb nosaltres.
Ha vingut el mateix rector ( o el rector en persona) a parlar amb nosaltres.
Numerals
a) Els numerals, quan formen part de determinades expressions en sentit figurat, no sempre coincideixen amb les del castellà.
Donde comen dos comen tres.
Allà on menja un en mengen dos.
Se ha quedat con dos palmos de narices.
Ha quedat amb un pam de nas.
Esto lo hago yo en dos patadas.
Això, ho faig jo amb una esgarrapada.
Te lo explico en dos palabras.
T’ho explique en quatre paraules.
El teatro está a dos pasos de aquí.
El teatre està a quatre passes d’ací.
b) Recentment s’ha posat de moda la locució anglicitzant el número u per a referir-se a aquell que ocupa la primera posició en una activitat determinada. Són preferibles, però, altres solucions més genuïnes:
Ferrero tiene que enfrentarse al número uno del tenis mundial.
Ferrero s’ha d’enfrontar al millor jugador del tenis mundial.
El actual número uno mundial de motociclismo es marroquí.
L’actual campió mundial de motociclisme és marroquí
c) Les formes llatinitzants sext, sèptim, octau… més habituals en l’expressió oral dels valencians també són acceptables al costat de les formes estàndard sisé, seté, vuité…, però és més recomanable, en un registre formal, utilitzar aquestes últimes.
1 Els multiplicatius
- a) Tenen una forma per al masculí i una altra per al femení (excepte la forma doble, que és invariable) quan tenen el valor de ‘tantes vegades l’altre’:
Ha pres una dosi tripla d’amfetamines.
Té una col·lecció de segells quíntupla que la teua.
- b) Quan equivalen a ‘format per x elements’ (alguna cosa composta de x elements), es mantenen sempre invariables.
La triple aliança (una aliança composta de tres parts o components)
2 Col·lectius específics
Recordeu que els substantius que designen períodes d’anys sempre s’escriuen amb dues -nn-: bienni, trienni, sexenni, decenni…
1 Recordeu que els múltiples, sobretot a partir de quàdruple, són habitualment substituïts per una perífrasi com ara x vegades més que… Exemple: Té una col·lecció de segells cinc vegades més gran que la teua.
Quantitatius
a) La forma bastant no té forma femenina, solament té plural.
No hi ha bastants cadires.
b) Prou és una forma invariable (no té plural), i heu d’evitar confondre-la amb bastant. Prou significa ‘suficientment’ i bastant ‘quantitat o nombre més que regular de’.
No vull més menjar, ja en tinc prou.
Té bastants amics que l’estimen.
c) Massa significa ‘en grau excessiu’, ‘més que no convé (o ‘que no cal)’. Molt significa ‘en grau considerable’, i és el contrari de poc. En oracions no afirmatives i en registres formals d’utilitzar gaire en comptes de molt.
Quan vaig amb la moto no córrec *massa perquè sempre isc de casa amb temps. (incorrecte, perquè el sentit de la frase no és que córrec ‘excessivament’, sinó que córrec poc, que no em cal córrer).
Quan vaig amb la moto no córrec gaire perquè sempre isc de casa amb temps (correcta, ja que significa que córrec poc).
Si tinguera gaires diners deixaria de treballar.
d) Les combinacions un quant, uns quants, unes quantes són locucions quantitatives. No és correcte substituir-les per l’article indefinit tot sol, ja que no té valor quantitatiu.
D’ací a *uns dies t’arribarà el correu.
D’ací a uns quants dies t’arribarà el correu.
1 Interferències del castellà
Vegeu uns quants exemples que presenten dissemblances respecte a l’ús dels quantitatius entre el Valencià i el castellà.
Cuanto más grites, peor.
Com més crides, pitjor.
Escríbeme cuanto antes.
Escriu-me tan prompte com pugues.
Indefinits
a) Algun/a/s/es
Es tracta d’un adjectiu pronominal i s’empra en frases afirmatives. Alguna faena m’eixirà. Alguna (d’elles) et portarà a casa.
Heu d’evitar l’ús d’algun amb valor de quantitatiu equivalent a ‘un poc’, ‘una mica’.
*Encara queda algun temps perquè isca el tren.
Encara queda una mica de temps perquè isca el tren.
Si la frase és interrogativa, és recomanable utilitzar cap o res.
M’has portat res de la fira?
Teniu cap problema?
Com a equivalent del plural alguns hi ha les locucions n’hi ha que, hi ha qui.
Hi ha qui diu que enguany el preu de les creïlles es mantindrà.
N’hi ha que diuen que el forat de la capa d’ozó cada vegada és més gran.
Aneu amb compte amb les interferències amb les locucions castellanes formades amb l’indefinit algun, ja que heu d’evitar les traduccions literals.
Mi esposo ha venido alguna que otra vez al despacho.
El meu espòs ha vingut alguna vegada al despatx.
Había algún que otro paciente en la sala de espera.
Hi havia algun pacient a la sala d’espera.
b) Algú
Funciona com a pronom, per tant no pot precedir cap substantiu. Sempre fa referència a persones.
Algú vindrà per dir-te què has de fer.
És un castellanisme la substantivització del mot algú per a indicar ‘una persona d’una certa importància’:
Desde que es alguien ya no come con nosotros.
Des que és important, ja no dina amb nosaltres.
c) D’altres
A efectes pràctics podem dir que la combinació partitiva d’altres s’ha d’utilitzar en aquests dos casos:
– quan està en correlació amb el pronom feble en.
Use aquestes eines perquè no en trobe d’altres.
– quan equival a alguns ( o algunes) altres.
Uns diuen que sí, d’altres (= alguns altres) diuen que no.
Recordeu també que quan l’indefinit castellà equivalent (otro) precedeix un numeral, en Valencià és preferible indicar-ho amb més.
Hi ha algú esperant fora? —Sí encara queden dos alumnes més
(en castellà, otros dos alumnos).
d) Cada
Heu d’anar alerta amb la construcció castellana que usa cada amb valor emfàtic. Heu d’emprar per a expressar aquest valor, la forma un/a/s/es.
Luís es un lanzado, hace cada cosa. Lluís és un llançat, fa unes coses.
e) Cadascú, cadascun/a, cada u, cada un/a
Cadascú i cada u són pronoms, es refereixen a persones, i no tenen femení. Designa distributivament ‘tota persona’, sense cap limitació.
En aquest país cadascú diu la seua.
Cadascun i cada un i variants funcionen com a adjectius i signifiquen ‘cada persona o cosa que forma part d’un grup o d’una col·lectivitat’.
Cadascun de vosaltres heu de fer una redacció.
Han de parlar cadascun dels assistents.
f) Cap
Aquest terme, que s’usa en frases negatives, és recomanable utilitzar-lo també en frases interrogatives i condicionals, en lloc d’algun. Recordeu que sempre acompanya substantius comptables.
Avui no s’ha matriculat cap alumne.
Que teniu cap caramel per donar-me?
Si coneixeu cap professor que vulga fer classes particulars m’ho dieu.
g) Mateix/a/os/es
Un error molt freqüent és usar la forma el mateix per evitar la repetició d’un substantiu esmentat anteriorment. En aquest cas, heu de fer servir els possessius i els demostratius o un pronom feble.
Abans d’aparéixer la pel·lícula tothom en parlava
(i no *parlava de la mateixa).
Vam conéixer Esteve i la seua dona
(i no *la dona del mateix).
Recordeu que fa la concordança amb el substantiu que determina quan va davant i es manté invariable quan va darrere (a excepció dels pronoms personals).
La professora mateix et farà la prova de nivell.
La mateixa professora et farà la prova de nivell.
h) Ningú
Es tracta d’un pronom, per la qual cosa no anirà acompanyant cap substantiu. En oracions interrogatives i condicionals, pot tenir el valor d’’algú’, encara que aquest ús és més literari.
Hi ha ningú esperant? Si ningú ve a buscar-me, me n’he anat a casa.
Quan va davant del verb, pot anar reforçat amb l’adverbi no.
Ningú no ha de venir demà perquè hi ha vaga.
Recordeu
Incorrecte:*ningú de Correcte: cap de
*Ningú de vosaltres no vindrà demà.
Cap de vosaltres no vindrà demà.
A més a més, ningú pot substantivar-se i indicar ‘una persona sense gens d’importància’.
Josep és un ningú.
i) Qualsevol, qualssevol
Per a marcar el plural es duplica la s intervocàlica, la qual cosa fa que fonèticament no es note la diferència entre el singular i el plural, però sí gràficament.
Qualssevol que siguen els seus arguments no m’interessen.
Qualsevol dia em compre el cotxe.
j) Tal
Últimament s’ha generalitzat l’ús d’aquest terme amb un valor de demostratiu. Aquest valor s’ha d’evitar, sobretot en els registres més formals.
No conocía tal libro.
No coneixia aquest llibre.
k) Tot i mig
L’indefinit tot i mig es mantenen invariables (en masculí) davant de topònims. Però l’indefinit tot el flexionarem davant de topònims amb article.
Tot Alacant va participar en la manifestació.
Mig Novelda no ha assistit al pregó que va fer l’alcalde.
He recorregut tota la Marina Alta amb bicicleta.
L’indefinit tot és invariable usat com a neutre.
Anna és tot un cas.
Robert és tot nervis.
l) *Varis
Varis, vàries, solament és correcte quan és un adjectiu qualificatiu equivalent a ‘variat’.
Abans Maria sempre portava jupetins de colors varis.
Com a sinònims de diversos, alguns, és un castellanisme. Podeu evitar-ho amb formes com les que hi ha a continuació:
Tenim algunes (o diverses, unes) preguntes que volem que ens contestes (no *vàries preguntes…).
