Demostratius
Els demostratius indiquen la situació de la persona o cosa de què es parla respecte de qui parla o escriu. Situen el substantiu en l’espai o en el temps en relació amb les persones que intervenen en la situació comunicativa.
Recordeu que les formes este i eixe i les seues variants en gènere i nombre únicament són adequades per a un registre oral col·loquial. Tingueu en compte que és totalment inadequat barrejar les dues formes. Per exemple:
*De segur, que aquesta temporada no podràs trobar uns esclata- sangs com estos que jo he trobat
SUGGERIMENT
En els nivells més formals és recomanable adoptar el sistema binari de referència, amb les formes aquest i aquell. Reservarem l’ús d’aqueix als casos en què hi haja una necessitat estricta de diferenciar entre el primer grau i el segon.
Possessius
Indiquen possessió o propietat, pertinença, especificació i relació d’algú o d’alguna cosa respecte del nom que determinen. N’hi ha de tònics i d’àtons segons es pronuncien units o no a la paraula que precedeixen. Tenen variació de gènere i de nombre.
REMARQUESa) Recordeu que les formes tòniques sempre han de portar l’article determinat quan van davant del mot que determinen o quan tenen un valor pronominal: el meu oncle, la meua neboda, etc. No obstant això, quan van darrere del mot en prescindim (David és germà meu). b) Les formes meva, teva, seva, etc. no són les formes pròpies de l’estàndard valencià, però són admissibles sempre que es mantinga coherència en tot el text: això implica que no s’han de barrejar les dues possibilitats! c) Els possessius àtons tenen un ús més restringit ja que solament els podem fer servir precedint algunes relacions de parentiu (ma cosina, mon pare, mes nebodes), davant de les paraules vida i casa (Això no ho he vist en ma vida i Ma casa té molta il·luminació) o alguns tractaments (Déu Nostre Senyor). d) Per a diversos posseïdors tenim la forma llur i variants. Es tracta d’un possessiu que té una vigència escassa perquè ja fa segles que és estrany en la major part del domini lingüístic. És més recomanable usar les altres formes que hi ha en el requadre. e) Els possessius podem fer-los servir en lloc dels pronoms personals quan segueixen certs adverbis usats amb caràcter prepositiu. Exemple: Si vols arribar-hi, vés darrere meu. f) Cal evitar l’abús dels possessius en casos en què no corresponen (sobretot davant les parts del cos, peces de roba, les relacions de parentiu, etc.). Exemples: *He oblidat a casa el meu mocador, millor He oblidat a casa el mocador; *El vaig reconéixer pel seu nas, millor El vaig reconéixer pel nas. |
