Verbs transitius i verbs intransitius
Els verbs transitius són aquells que exigeixen un complement directe per arredonir el sentit de l’oració. Així, per exemple, un verb com comprar només adquireix el seu significat ple quan especifiquem la cosa que comprem. Si diem Pere compra, la proposició està mancada de sentit. Si, per contra, diem Pere compra cerveses, l’oració adquireix un sentit ple. Els verbs intransitius, per contra, es construeixen sense complement directe.
El problema rau en el fet que alguns verbs que en valencià són transitius en castellà no ho són (i a l’inrevés), cosa que ha provocat que en valencià utilitzem de vegades malament el règim verbal d’alguns verbs en calcar-los del castellà.
Seguidament donem dues llistes, una de verbs que en valencià són intransitius però en castellà transitius, i una altra de verbs que en valencià són transitius però en castellà intransitius.
Hem de tenir en compte també que, en alguns casos, un mateix verb pot funcionar com a transitiu o com a intransitiu.
Verbs sense complement directe
1 Són verbs intransitius (i que erròniament usem com a transitius)
Avortar
*L’exèrcit avortà el colp d’Estat.
L’exèrcit va fer avortar el colp d’Estat.
Callar
*Les bombes no callaran el poble.
Les bombes no faran callar el poble.
Caminar
La intransitivitat d’aquest verb no la podem resoldre modificant-ne el règim prepositiu, sinó substituint-lo per altres verbs, com ara recórrer o fer.
*He caminat quatre quilòmetres.
He fet (recorregut) quatre quilòmetres.
Córrer
*Diumenge que ve correrem la marató.
Diumenge que ve correrem en la marató.
Esmorzar, dinar, berenar i sopar
*Hem dinat olleta de carn.
Per a dinar hem menjat olleta de carn.
*He sopat una cuixa de pollatre al forn.
He sopat amb una cuixa de pollastre al forn.
2 Són verbs transitius (i que erròniament usem com a intransitius)
Verbs amb complement directe
Acabar
*Quan acabaràs amb aquella obra?
Quan acabaràs aquella obra?
Abdicar
*El rei ha abdicat del càrrec.
El rei ha abdicat el càrrec.
Apropiar-se
*Es van apropiar de tot el patrimoni dels seus pares.
Es van apropiar tot el patrimoni dels seus pares.
Carregar
*Sempre carrega amb totes les conseqüències.
Sempre carrega totes les conseqüències.
Continuar
*Hem de continuar amb el nostre treball.
Hem de continuar el nostre treball.
Córrer
*Quan acabaràs amb aquella obra?
Quan acabaràs aquella obra?
*La notícia ha corregut per tot el poble com la pólvora.
La notícia ha corregut tot el poble com la pólvora.
Donar
*Heu de donar de menjar al qui té fam.
Heu de donar menjar al qui té fam.
Encertar
*L’alumne va encertar amb la solució.
L’alumne va encertar la solució.
Entrenar
*Cruyff entrenava en el Barça.
Cruyff entrenava el Barça.
Faltar
*Falta per acabar el tema 69.
Falta acabar el tema 69.
Obsequiar
Aquest verb és transitiu, però cal tenir en compte que obsequiem persones, no els objectes que es regalen. De vegades, fent una falsa analogia amb regalar, a vegades s’utilitza incorrectament aquest verb.
*L’he obsequiat un llibre antic.
L’he obsequiat amb un llibre antic.
Han obsequiat Maria amb un llibre antic.
Parlar
*Parla en anglés molt fluïdament.
Parla l’anglés molt fluïdament.
Quedar-se
* Quede’s amb el canvi.
Quede’s el canvi.
Somiar
*De petit somiava a ser model.
De petit somiava ser model.
Tirar i estirar
*El cavall tira del carro amb força.
El cavall tira el carro amb força.
A més d’aquests verbs, n’hi ha uns quants de transitius que de vegades s’usen erròniament. Aquests verbs tenen en comú el fet d’expressar que “algú o alguna cosa causa un efecte en l’ànim d’algú”. Es tracta de verbs com afectar, concernir, impressionar, interessar, encantar, encisar, fascinar, meravellar; empipar, emprenyar; aterrir, espantar, terroritzar, horroritzar, amoïnar, molestar, incomodar, neguitejar, preocupar, rebentar, sorprendre, etc. Llevat de concernir, terroritzar i rebentar, es poden usar també com a verbs pronominals.
Els errors en l’ús d’aquests verbs provenen del fet que el complement directe que els acompanya gairebé sempre és una persona, i solen fer la substitució pronominal per li (que és el complement indirecte), en comptes de el, la els, les, que són els de complement directe propis dels verbs transitius. Vegem-ne alguns exemples.
No *li afecta gens el que tu digues.
No l’afecta gens el que tu digues.
*Li espanta presentar-se a oposicions.
L’espanta presentar-se a oposicions.
3 Verbs que poden ser usats transitivament o intransitivament
Un mateix verb pot ser transitiu i intransitiu alhora, amb significats diferents. En aquest últim apartat solament citem els usos que difereixen del castellà.
Cessar
És intransitiu quan significa ‘deixar de fer, d’esdevenir-se’.
*El president ha cessat el ministre de l’Interior.
El president ha fet que el ministre de l’Interior cesse en el seu càrrec.
Complir
És transitiu quan significa ‘executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.).
*El meu amic sempre compleix amb les seues obligacions.
El meu amic sempre compleix les seues obligacions.
Dimitir
És transitiu quan significa ‘renunciar (un càrrec)’.
Ha dimitit el càrrec de director.
Informar
Quan significa ‘fer un informe’ és intransitiu.
*El ministre ha informat tot el gabinet.
El ministre ha emés (ha fet, ha elaborat) un informe per a tot el gabinet.
Recórrer
Quan significa ‘interposar un recurs’ és intransitiu.
*Ha recorregut la sentència.
Ha recorregut contra la sentència.
Verbs pronominals i no pronominals
Els verbs pronominals són aquells que es conjuguen necessàriament amb el pronom reflexiu. Com en l’apartat anterior, trobem verbs que en valencià pronominalitzem indegudament a causa de la influència de verbs castellans pronominalitzats i, també, el cas contrari; és a dir, verbs que en valencià són pronominals i no els pronominalitzem perquè en castellà no ho són.
A continuació us oferim dues llistes. La primera de verbs valencians pronominals i la segona de verbs no pronominals.
1 Són verbs no pronominals (i que erròniament usem com a pronominals)
Albergar
*El representant s’albergà en un hotel luxós.
El representant albergà en un hotel luxós.
Anar
No és pronominal en algunes expressions en què sí que ho és en castellà.
*S’ha anat de passeig.
Ha anat de passeig.
Baixar
*Es baixaren del cotxe en marxa
Baixaren del cotxe en marxa.
Callar
*Calla’t!
Calla!
Caure
*Es caigué del cavall perquè estava marejat.
Caigué del cavall perquè estava marejat.
Conéixer
*Es coneix el país com si hi haguera nascut.
Coneix el país com si hi haguera nascut.
Coure
*La paella s’ha cuit massa.
La paella ha cuit massa.
Demanar
*Si vols el disc, demana-te’l.
Si vols el disc, demana’l.
Estar
No es pronominalitza en el sentit de ‘romandre en un estat determinat’.
*Has d’estar-te quiet!
Has d’estar quiet!
Fer
Quan significa ‘simular’ no admet el pronom reflexiu.
*No et faces el saberut, que ja et coneixem.
No faces el saberut, que ja et coneixem.
Fumar
*Es fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Marxar
*Es va marxar sense acomiadar-se.
Va marxar sense acomiadar-se.
Olorar
*Jo m’olore que ací algú amaga alguna cosa.
Jo olore que ací algú amaga alguna cosa.
Passar
No és pronominal en els sentits següents:
a) Transcórrer el temps.
Una setmana passa volant.
b) Ocupar el temps en alguna activitat.
Passa el dia llegint novel·les d’aventures.
c) Cessar o dissipar-se alguna cosa.
*Seu fins que se’t passe el mal de cap.
Seu fins que et passe el mal de cap.
d) Transportar-se a un lloc.
No patisques, ja passaré per ta casa jo mateix.
e) Passar de la ratlla.
Aquesta vegada has passat de la ratlla.
Prendre
No pronominalitza en el sentit de ‘consumir’.
*Els meus amics sempre es prenen vodka amb taronja.
Els meus amics sempre prenen vodka amb taronja.
Quedar
Quan significa ‘tornar-se, esdevenir’, no admet el pronom reflexiu.
*S’ha quedat geperut a causa de l’edat.
Ha quedat geperut a causa de l’edat.
Ni tampoc pot pronominalitzar-se quan indica l’estat civil en què es troba una persona.
*S’ha quedat vidu.
Ha quedat vidu.
Riure
Quan aquest verb significa ‘burlar-se d’algú’ o ‘mostrar menyspreu per alguna cosa’ es fa servir amb el pronom reflexiu corresponent.
Sempre es riu de tothom.
*La meua cosina sempre està rient-se.
La meua cosina sempre està rient.
Saber
*El meu germà no se sap la llicó d’història.
El meu germà no sap la lliçó d’història.
Saltar
*T’has saltat una pàgina. Torna a començar.
Has saltat una pàgina. Torna a començar.
Témer
*Em tem que enguany no podré estiuejar a la platja.
Tem que enguany no podré estiuejar a la platja.
Venir
A veure si *us veniu prompte a casa.
A veure si veniu prompte a casa.
2 Són verbs pronominals (i que erròniament usem com a no pronominals)
Aprimar-se, engreixar-se
*Enguany has aconseguit aprimar moltíssim.
Enguany has aconseguit aprimar-te moltíssim.
Assentar-se
Cal conjugar-lo pronominalment quan s’utilitza en el sentit de ‘caure bé, algun aliment’.
No se m’ha assentat bé el sopar.
Desdejunar-se
*Avui no he desdejunat abans d’anar a la faena.
Avui no m’he desdejunat abans d’anar a la faena.
Entrenar-se
*Els futbolistes han d’entrenar tots els dies.
Els futbolistes han d’entrenar-se tots els dies.
Menjar-se, beure’s
Aquests verbs es conjuguen pronominalment quan fan referència a ‘una quantitat determinada’, però no quan signifiquen ‘ingerir aliments o líquids’.
Cal beure llet.
Cal menjar fruita.
S’ha menjat un pa sencer per a berenar.
Afanya’t i beu-te la llet, que ens n’anem.
Pensar-se
Exigeix el pronom reflexiu quan significa ‘creure’.
*Què penses que volia dir-nos el teu oncle?
Què et penses que volia dir-nos el teu oncle?
