Els barbarismes són estrangerismes que es consideren innecessaris perquè la llengua receptora ja té un mot específic que acompleix perfectament la funció que intenta desplaçar l’estrangerisme en qüestió. Són barbarismes, per exemple, lograr (aconseguir, assolir), donar- se compte (adonar-se), grifo (aixeta), llavero (clauer), etc.. La majoria dels nostres barbarismes són d’origen castellà, però alguns provenen de l’anglés o del francés.
Mots adaptats
De vegades, algunes paraules d’altres llengües s’incorporen plenament a la nostra, perquè expressen realitats que no existeixen en la nostra llengua. En aquest cas, els barbarismes deixen de ser-ho i s’adapten ortogràficament (com les paraules en negreta de l’exemple). Si no estan adaptats, s’escriuen normalment en cursiva, com els mots de la frase següent:
El jugador d’handbol és un hippy que menja brioixos de xocolate en el hall de l’hotel.
Per saber quina és la situació de cada paraula, haurem de consultar el diccionari normatiu vigent.
