PREPOSICIONS

 Preposicions

Les preposicions són elements que ens permeten enllaçar mots o sintagmes dins d’una oració, de manera que l’últim mot o sintagma esdevé un complement del primer: 

• La biblioteca del meu poble és al carrer de la Font.
• He llegit el seu treball per poder avaluar-lo, però malgrat això no arriba a l’aprovat.  
• Hauré d’utilitzar el diccionari si vull entendre tot el que dius en l’article que has escrit en la revista d’aquest mes. 

Podem classificar les preposicions en:

1)  ÀTONES: a, en, amb, de, per i per a 

2) TÒNIQUES: cap a, des de, fins a, contra, entre, malgrat, segons, sense, ultra, vers, envers…

Les preposicions a i en

EN COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS DE LLOC

• Norma general: en indica situació: Deixa això en una de les aules.
  a indica direcció: Entra a una de les aules. 
• Casos concrets que no segueixen la norma general: 

1. 1. a)  Davant de topònims no precedits d’article posem a:
      Visc a Gandia però treballe a Dénia.

   2. b)  Quan parlem de períodes històrics posem en:
      En la Gandia dels Borja hi havia molta tirania.

   3. c)  Davant llocs reals precedits d’article determinat posem a:
      Ens trobarem a la plaça del poble.
      Si davant dels llocs reals hi ha un article indeterminat (un, una, uns, unes) escriurem en:
      Ens vam trobar en una plaça del poble.

   4. d)  En les designacions de llocs figurats posem en:
      Aquest terme ja es trobava en la poesia d’Horaci.

   5. e)  Davant l’interrogatiu quin posem també a:
      A quin pis vius?

   6. f)  Davant els substantius casa, classe, missa, palau i taula posem a:
      Ens veurem a missa.

 

EN COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS DE TEMPS

1. 1. Davant del nom dels mesos posem per o a + article ( no en):
      L’examen serà al juny o al juliol.
      Vam quedar que ens veuríem pel maig.
      *Jo vaig nàixer en octubre.

   2. Davant les parts del dia posem de o a (no per):
      No ens veurem fins demà de matí (o al matí).
      Sempre ix els dissabtes a la nit.
      *L’examen és dissabte per la vesprada.

   3. Davant de les estacions de l’any posem a seguida d’article:
      A l’estiu, tota cuca viu.
      A l’hivern ja no neva al meu poble.

2. Davant dels anys posem l’article determinat el, o l’expressió l’ any:
   Mon pare va nàixer el 1932.
   Mon pare va nàixer l’any 1932.
   *Mon pare va nàixer en el 1932.

   EN – AMB 

   Hi ha vegades que aquestes dues preposicions es confonen a causa de la semblança fonètica. Cal parar atenció i recordar que utilitzem en quan equival a la mateixa preposició en castellà. De la mateixa manera, utilitzem amb quan equival a la preposició castellana con. 

   Per referir-se als mitjans de locomoció, és preferible utilitzar la preposició AMB: 

   He vingut amb cotxe.
   Mai no he viatjat amb avió. 

 

La preposició a davant del complement directe 

Fixeu-vos en la frase següent: 

Déu va torturar sàdicament Abraham quan li ordenà matar el seu fill.

Com a norma general podem dir que el complement directe (CD) no va precedit de la preposició a, com podem observar en l’exemple. Per tant, la frase següent és incorrecta: *Va traure als seus fill del col·legi. No obstant això hem de dir que algunes vegades el CD porta, o pot portar, la preposició a: 

1. Posarem la preposició a davant quan el CD siga un pronom personal fort ex.: Sempre us acompanya a vosaltres, no a nosaltres.

2. Convé posar la preposició a quan sense ella la informació resulte ambigua ex.: S’estimaven un a l’altre

Es pot posar la preposició a davant les partícules tothom, tots, el qual, qui ex.: Hem vist a tothom en la manifestació.

Les preposicions per i per a

La distribució de PER i PER A coincideix amb la distribució de les preposicions POR i PARA en castellà. No obstant això: 

• Davant d’infinitiu posarem PER quan depenga d’un verb d’acció voluntària: 

Treballa per guanyar-se la vida. 

Estudia per traure una carrera.

• En la combinació per sempre: Amics per sempre

• Conjunció perquè (castellà para que): T’ho dic perquè ho sàpies. 

 

Remarques a les preposicions (simples i compostes) 

CAP – CAP A 

La preposició composta CAP A perd la A davant:
1. Els adverbis començats per a: Has d’anar cap amunt.
2. Els demostratius: Hem de continuar viatjant cap aquell poble.

FINS –– FINS A 

La preposició composta FINS A perd la A davant: 

• alguns adverbis:
  Fins després de Nadal no sabrem els resultats.

• demostratius:
  No ens veurem fins aquesta vesprada.

• conjunció que:
  No vindré fins que m’ho digues.

• davant els dies de la setmana no precedits d’article:
  Adéu, fins dilluns.
  Adéu, fins al dilluns 1 de desembre.

• COM – COM A 

  • La preposició COM s’utilitza per fer comparacions i equival a ‘igual que’:
    És tan alt com un pi

  • La preposició composta COM A equival a “en qualitat de”:
    Va parlar com a president del partit

  • Com a es redueix a COM davant l’article i davant dels demostratius, pronoms o adjectius indefinits, possessius, gerundis, preposicions, etc. Només conservarem COM A davant substantius, adjectius, participis i infinitius.
    El Tirant és considerada com la millor novel·la medieval valenciana.

 

Heu de posar atenció també en l’ús de les preposicions següents: 

– En compte de, en lloc de: 

M’he comprat un cotxe en compte de comprar-me una moto. 

– Tocant a, pel que fa a, quant a: 

Pel que fa a la teua proposta, la votarem demà.
Tocant a les qüestions principals de la reunió, votarem demà.
Quant a tot això, no hi tinc res a dir (*en quant a). 

– Arran de: indica causa.

Arran de les manifestacions, el govern ha dimitit. 

– És a dir: Això no és cert, és a dir, és mentida (*és dir)

– En català cal introduir l’infinitiu de certes expressions amb la preposició A i no amb la conjunció QUE: 

No tinc res a dir (*res que dir). 

No hi ha res a fer.

Tens cap objecció a fer?

– És incorrecte l’ús de les preposicions A i DE per expressar valor condicional: 

*A jutjar pel que es diu, tothom és un mentider. 

Si es jutja pel que es diu, tothom és un mentider. 

*De haver-ho sabut, no hauria vingut. 

Si ho haguera sabut no hauria vingut.

 

Canvi i caiguda de preposicions 

Hi ha una sèrie de verbs intransitius que exigeixen una preposició determinada a l’hora de construir complements. Per exemple, el verb dedicar-se demana la preposició a: es dedica a la política; pensar en: pensa en mi. 

• Canvi de preposicions
  

Ara bé, els verbs que exigeixen les preposicions en i amb canvien la preposició per a o de quan el complement és un infinitiu. 

Construcció bàsica	Construcció davant d’infinitiu
He pensat en això que em vas dir. Estic d’acord amb Helena.	He pensat a canviar. Estic d’acord a canviar d’actitud.

Cal tenir en compte que utilitzarem la preposició en davant infinitiu en oracions que expressen circumstàncies temporals, que en castellà es formen en al + infinitiu: 

Al salir de clase / En eixir de classe 

• Caiguda de preposicions 

Les preposicions a, de, en i amb desapareixen quan el complement té l’estructura que (conjunció) + oració. Observeu les omissions marcades amb el símbol ∅. 

He pensat en això. He pensat ∅ que canviaria.

Estic d’acord amb l’Helena. Estic d’ acord ∅ que vinga l’ Helena.

Vam accedir a la negociació. Vam accedir ∅ que negociaríem.

Només parlàvem de futbol. Només parlàvem ∅ que volíem jugar 

ATENCIÓ
La caiguda de la preposició davant de la conjunció que afecta també a les locucions prepositives i a les preposicions compostes. Tingueu en compte, per tant, els exemples següents: 

CONSTRUCCIONS CORRECTES	CONSTRUCCIONS INCORRECTES
· Des que: Des que s’ha operat, es troba molt millor.  · Fins que: T’esperaré fins que tornes.  · Abans que: Abans que te’n vages, farem una festa.	· Des de que: Des de que s’ha operat, es troba molt millor.  · Fins a que: T’esperaré fins a que tornes.  · Abans de que: Abans de que te’n vages, farem una festa.