Regles d’accentuació
L’accent gràfic és la ratlleta inclinada que posem sobre algunes vocals. Així tenim, com hem comentat més amunt, dos tipus d’accent: obert o greu (`) i tancat o agut (´). Però l’accent gràfic no es posa sobre totes les vocals tòniques, ja que seria massa feixuc i inútil. Solament portaran accent gràfic:
Divergències de tonicitat
Heu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa síl·laba tònica en castellà que en valencià. Aneu amb molt de compte i fixeu-vos-hi.
Si teniu dubtes a l’hora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o és important que recordeu aquestes indicacions:
Doble accentuació
Recordeu que hi ha algunes paraules que admeten una doble possibilitat d’accentuació en:
- Els compostos de -edre. Per exemple: pentaedre o pentàedre.
- Algunes paraules com: imbècil o imbecil, repòrter o reporter, saxòfon o saxofon, dòmino o dominó, càstig o castic, pèrit o perit, xofer o xòfer, etc.
És important també que recordeu que els adverbis acabats en -ment s’accentuen solament si l’adjectiu femení, sobre el qual es forma l’adverbi, s’accentua. Vegeu els exemples següents:
àgil + -ment > àgilment dòcil + -ment > dòcilment
feliç + -ment > feliçment ràpida + -ment > ràpidament